18.5.12
He llegit avui la queixa d'ERC (de Calella) per haver sigut informats (via correu electrònic) de la creació d'un Butlletí Municipal una vegada ja estava la decisió presa i amb tot el format i les característiques decidides. Igualment he llegit la resposta de la Regidora de Comunicació, com a responsable de l'esmentat butlletí, refusant aquestes crítiques i remetent-se a l'acompliment rigorós de les normatives vigents.
Més enllà de que les dues visions són, al meu parer, prou legítimes, encara que més o menys encertades en el procediment, aquest tema em porta a fer una reflexió que ja fa temps que tenia pendent.
No és la primera vegada, ni serà la darrera, que algun partit de l'oposició, o tots a l'hora, es queixa d'aquesta política de fets consumats i comunicació posterior que sembla norma a l'equip de govern de l'Ajuntament de Calella. Recordem, entre d'altres, el tema de la Volta, l'Escola Salicrú, algun Consell Municipal, ara el butlletí....
Des de la meva humil òptica, crec que la competència en matèria de prendre decisions no ha estat, ni pot estar, en judici en cap moment. Qui ostenta el govern és qui té aquesta potestat en totes aquelles situacions que determina la legislació. I això, com deia, no té discussió. Una altra cosa és que, sota ves a saber quines pors o quines estratègies, s'hagi agafat la norma de no fer partícips als demés grups ni dels estudis ni dels treballs previs a la confecció de legislació, projectes, normatives o accions municipals de tota mena d'envergadura.
Se'm fa molt difícil entendre, en ple segle XXI, immersos en la societat de la informació i dins l'àmbit de ciutat, que no es pugui exposar al damunt d'una taula un projecte de futur, sigui quina sigui la seva dimensió, i sigui quin sigui el possible criteri i opinió de qualsevol partit o entitat local. Si l'autoritat moral que dóna el fet de governar, o la convicció i el determini en la defensa d'una nova idea no són suficients a l'equip de govern, que ha d'esperar a tenir-ho tot lligat i tancat abans de donar-ho a conèixer a la resta de representants populars, poca confiança se'n desprendrà d'aquestes accions. O això, o és que el rerefons va molt més enllà i la jugada és sempre sibil·lina....
Avui, el ciutadà està cada vegada més ple de desconfiança envers l'autoritat pública en general i la política en particular. Està demanant a crits transparència i participació. Què hi ha més senzill per a un governant que començar tenint confiança en la resta de representants populars com a mostra d'obertura i col·laboració?
Després, la decisió final ja la prendrà aquell a qui li correspongui.... i si és unànime millor.
A qui fa por això? Qui no és capaç de fer-ho? Qui no vol veure que la suma d'opinions donarà sempre un millor producte final?
A Calella tenim reptes importants al damunt de la taula (nova Escola Salicrú, ordenació de la Fàbrica Llobet-Guri, mobilitat, creació d'equipaments, nous models de creixement urbanístic, etc), i no ens podem permetre la pèrdua del debat, del diàleg i del consens. Això farà créixer la ciutat. Si ho hem d'anar deixant tot a la suma o resta de vots, perdrem l'oportunitat de guanyar el futur.
