Sobre m2 i la televisió a Calella

26.11.11

Després d'haver escoltat el Fòrum Obert de Ràdio Calella dedicat a la desaparició de m2 i, per tant, de la televisió amb continguts feta a Calella, em venen uns quants sentiments al cap: estupor, sorpresa, algun toc d'indignació i... esperança continguda.
L'estupor i la sorpresa és pel relat continuat de com han anat les coses des de 2007. Que es tanqui el canal per la inviabilitat econòmica actual em sembla correcte i lògic, però que una gran part de la despesa fins avui l'estés pagant Calella, no s'acaba d'entendre. Si en un primer moment només hi participaven 4 municipis i, en principi, en pagaven dos, com es va anar tolerant?. On era la previsió, on era el seguiment?
No dubto pas de la professionalitat i el bon fer de ningú, però aquesta disposició del diner públic es mereixia una atenció més important.
Parlar d'excés d'il·lusió i fins i tot d'ingenuïtat, en un ens públic em fa arribar a un punt d'indignació. La manca de compromís polític dels municipis del voltant si, a més, va acompanyada d'incompliment de pagament, no pot ser excusa en cap cas. Innocència, acte de fe, ingenuïtat?
Però, en tot cas, es parla també de fer tot el possible per mantenir la televisió a Calella. Com? Quines possibilitats reals, tècnicament i econòmicament, hi ha?
Crec que seria l'hora de començar a conèixer algunes respostes per poder preveure el futur
Quina quantitat està disposada a invertir (o pot) Calella? Quin ha sigut el cost real fins ara? A part de la quota de 38.000€ anuals, s'han afegit 80.000€ anuals per quadrar els comptes...
És possible integrar-se a m1? Quin cost econòmic té? I, en aquest cas, es podria seguint fent producció des de Calella? Després de la liquidació de m2, una part de material podria quedar a Calella per fer, com a mínim, aquell complement d'informació audiovisual que es fa actualment i que queda visible a radiocalella.cat?
Com, i en quant, es valora el servei cultural i social que ofereix Ràdio Calella Televisió?
És possible, tècnicament, emetre en TDT com a Calella Televisió? I econòmicament?
És possible, tècnicament, emetre en analògic?
Ens queda només Televisió per Internet? El cost seria el mateix que l'actual? (!?)
En aquest punt, internet, hi ha moltes possibilitats i, al meu parer, parlar de poc públic potencial, sense parlar del que es pot oferir, no té massa sentit. Existeix la producció pròpia, la retransmissió en directe i l'arxiu. Si s'ofereix actualitat i qualitat, com fins ara s'ha fet, no és això més viable? La demanda del públic vindrà, segur, segons l'oferta. I, avui dia, parlar de l'edat dels usuaris d'Internet, sense pensar en demà i en el futur....
És compatible adherir-se a m1 i emetre Calella Televisió per Internet? És viable?
Ens queda l'esperança, el compromís (dels polítics) i el reconeixement de la professionalitat dels treballadors de  Ràdio Calella Televisió.
Ah, i l'anhel dels ciutadans!!

2012, el pressupost per al 2013

11.11.11

El periodista (no) em pregunta (res):
- I com haurien de ser, al seu entendre, els pressupostos de l'Ajuntament per al proper any 2012?
- Doncs.... si ens anem fixant en les referències econòmiques que ens van arribant, queda clar que el proper any, el 2012, no serà pas l'any de la recuperació; al contrari, els indicadors ens diuen que seguim prop d'una recessió, amb un creixement mínim i amb una taxa d'atur que no variarà excessivament de la d'aquest any....
Per tant, s'hauran de preparar uns Pressupostos de contenció que segueixin unes bases mínimes:
La primera qüestió a considerar és el manteniment del funcionament ordinari del mateix Ajuntament, és a dir, la gestió de tota l'estructura administrativa no ha de suposar un llast insuportable amb una despesa que arribés a ser inassumible. La disminució de llocs de treball, per finalització de contractes o per jubilació, ha d'anar acompanyada d'una reestructuració interna que asseguri tant el funcionament com el manteniment de la plantilla restant.
L'any 2012 no ha de ser un any on el programa d'inversions sigui massa important. No és el moment de fer cap gran obra, cap gran despesa ni cap provisió innecessària. El condicionament de la xarxa viària, la previsió, en tot cas, de la millora dels carrers de Sant Pere i Ànimes per evitar les baixades perilloses d'aigües i les obres (mínimes) previstes haurien de ser suficients apart del manteniment imprescindible de maquinàries i mobiliaris.
Menció especial mereix l'estudi del cobriment de la Riera Capaspre en la seva segona fase: no és ara el moment de despeses prescindibles. Aquest any toca l'estudi, el debat, la posada en comú i la previsió d'unes millores de futur. El 2012 és la preparació del 2013.
L'ajust d'aquests capítols ha de portar a una finalitat concreta: la previsió de l'augment de la despesa social. Si els indicadors econòmics es confirmen, podem tenir a Calella un percentatge prou elevat de persones que no puguin mantenir el nivell mínim de vida. I això ho ha de tenir previst l'Ajuntament.
Intentant parlar en un llenguatge planer, el pressupost de l'any 2012 ha d'intentar produir el "benefici" suficient per poder pal·liar, en el seu cas, les conseqüències d'una crisi que, de moment, només marcarà uns signes lleus de defalliment.
Entrem en un any incert on la imaginació, la solidaritat, la col·laboració, el diàleg i la previsió seran bàsics i imprescindibles per al funcionament de la vida social de la ciutat.
......
(Post obert)



Qui patrocina què?

8.11.11

Acabo de fullejar el número d'octubre de la revista Estela i he tornat a observar que l'Ajuntament de Calella hi té una pàgina titulada "El govern municipal informa". I el que el govern municipal informa aquest mes és que s'han nomenat 7 regidors de districte que intentaran "fer més directa i efectiva la comunicació del ciutadà amb l'administració".
La tasca d'informar la ciutadania de les obres del govern és, més que res, una obligació lògica i natural. A partir d'aquí es podria discutir la idoneïtat de fer-ho en tal o qual mitjà i en quin suport, en si ha de ser només públic o pot ser també privat, i si tot això ha de tenir un cost gaire elevat.
En tot cas, a la revista Estela, la pàgina que ocupa l'Ajuntament està "patrocinada" per una empresa privada. Grinyola una mica aquest fet? No ho tinc clar.... però així, de bon començament, a mi no m'acaba de fer el pes.   Quina mena de contracte o de contraprestació correspon a aquest patrocini? És "a fons perdut"? És transparent, opac, translúcid?
Ja a la Festa Major i a la Fira hem vist col·laboracions i altres patrocinis privats, res a discutir. També ho hem vist en el pal de la senyera instal·lat a la Plaça de l'Ajuntament que, segons informa el mateix Ajuntament, ha sigut finançat per una donació particular..... Ai, aquí sí que grinyola la cosa.
No té un lloc la senyera a la façana del mateix Ajuntament? No és aquest el seu lloc natural? Doncs per què tornem a privar als ciutadans la imatge de l'Ajuntament amb la senyera (i prou)?
I què és això que un particular paga aquest pal? Com es menja? Com es contabilitza? A canvi de què?
"Amb la que està caient", frase que els agrada tant repetir als regidors actuals, no s'hauria de dedicar a finalitats socials qualsevol ajut econòmic que reculli l'Ajuntament? No seria això el més ètic (i estètic)?
Em sembla que caldria clarificar, i molt, aquest tema dels patrocinis i les donacions "anònimes".
I, per acabar, no acabo de veure (tampoc) clar que l'Ajuntament inclogui la seva informació en una revista en la que un dels membres del Consell de redacció escriu un article demanant el vot a una formació concreta que es presenta a les eleccions del 20N. Això sí, sense posar-hi les sigles (que són dues i iguales), però amb una vehemència que ja la voldria jo veure per defensar altres actituds, que no pas les que defensa el partit en qüestió.

Tecnologies per canviar el govern i el món

27.9.11

He llegit avui aquesta entrada de Pau Solanilla al seu blog Espai d'idees. Us la recomano.

Del govern electrònic a l'Open Government. Tecnologies que canvien el món.
"Les institucions i els governs no poden seguir treballant de forma autista. Els ciutadans hem dit prou. Ja no acceptem votar cada quatre anys i ser actors passius de les polítiques que ens afecten. Volem participar i decidir, i les noves tecnologies de la informació i comunicació ho fan possible. I és que en les societats modernes, la democràcia representativa té futur en la mesura que incorpori a la gent com a part de la seva intel.ligència i múscul polític. I això només es pot fer desenvolupant la cultura de l'Open Government, el Govern Obert.
El Govern Obert o "Open Government" és una nova forma de comunicació permanent i transparent entre l'Administració i els ciutadans. Es caracteritza per ser bidireccional, obrint canals de participació efectiva en els processos de decisió, col.laboració i control de l'Administració. Una nova cultura política basada en la col.laboració, la transparència i la participació. Una nova forma de treballar i entendre el govern dels ciutadans que van des de fer les webs i portals governamentals més socials, passant per l'obertura de les dades públiques i la posterior reutilització d'aquestes dades per al desenvolupament de noves aplicacions. És en definitiva involucrar els ciutadans en els assumptes públics, creant i desenvolupant noves plataformes de col.laboració..."
(...continueu llegint)

Més Garreta!!

20.9.11

Em permeto, avui, transcriure un article publicat a El Punt Avui per Josep Pasqual, sobre un debat encetat a les xarxes socials sobre el sardanisme, la cobla, la música, la dança,.... Interessantíssim!
Més Garreta!!
"Al sardanisme hi va haver un temps en què els congressos, les xerrades de reflexió i les posades en comú d'iniciatives eren púlpits generadors d'idees més o menys freqüents que també podien resultar més o menys útils en funció de les propostes que en sorgien o de si es posaven en pràctica. Existien, i això era una mostra de vitalitat que ha desaparegut. Actualment, el debat és gairebé inexistent i la proposta d'iniciatives, que quan es produeix és a títol gairebé personal, és molt espaiat.
Si aquells focus de debat no es regeneren és potser perquè els ens oficials que gestionen el sardanisme no n'estan gens interessats. Però hi ha les xarxes socials. Un sector d'il·lusionats disconformes del sardanisme actual ha trobat en el Facebook el seu camp d'expressió. Amb unes maneres que disten molt del que és políticament correcte, un fictici Pere Puigdeltaulat hi està sotmetent a debat aquelles qüestions de fons que en les darreres dècades han dotat el sardanisme d'aquesta pàtina que tan poc sedueix la societat actual. L'interès ha provocat la creació del grup Més Garreta!!, i en manlleva el nom com a símbol dels creadors que han fet passes endavant amb criteri, professionalitat i sentit artístic. Amb només una setmana de vida, el segueixen un centenar de persones, una desena dels quals són realment actius, entre els quals els músics Rafel Barbany, Joan Gómez i Josep Valldaura; el pedagog Pep Moliner; el compositor Marc Timon, i els sardanistes de base Eulàlia Valldaura i Oriol Colldequeralt. Cal pensar que una participació més gran redundarà en benefici de les conclusions i, tot i que l'entorn potser és massa procliu a les susceptibilitats, un moviment d'aquest estil era imprescindible. La primera conclusió és que fa falta debat, i en aquest punt qualsevol plataforma és bona."

96, 97, 98, ... números... dies

17.9.11

Hi ha una tradició a la política que diu que s'han de donar 100 dies de gràcia a qualsevol govern abans de fer una primera valoració dels seus actes. La veritat és que no he entès mai per què s'han de donar uns dies per fer aquesta primera crítica més o menys global, ni sé per què han de ser precisament 100....
Hi ha cap problema en fer una valoració de la primera acció que tiri endavant un govern? O de les de determinada àrea? O de les 11 primeres? O dels primers 83 dies? Diria que no, però tot deu ser per anar tots una mica "uniformats".
El dilluns, 19 de setembre, si no he comptat malament, farà 100 dies que van jurar, prometre o prometre davant d'aquell i d'aquell altre, que es van constituir, vaja, els nous Ajuntaments, i, per tant, arribaran les primeres valoracions.
Però es faran el mateix dilluns, el dia 100? O esperaran al dimarts, un cop esgotats i exhaurits els 100 dies sencers? Ara no ho sé....
En el meu cas, a Calella, espero amb veritable frisança aquesta anàlisi. Bé, n'espero, com a mínim, 4 o 5, a saber, la del partit de govern (del govern de la Plaça de l'Ajuntament), les dels 3 partits del govern de la Plaça del Mercat i alguna altra, de la societat anomenada civil, o, només faltaria, la d'Entesa per Calella (ja m'he posat deures).
Però tot i esperant aquest moment, no puc deixar de pensar en un tema que, opinió personal, ja hauria d'haver sigut posat a sobre de la taula sense tenir en compte els 100 dies. És una qüestió prou important que va sortir molt abans de la campanya electoral i que també es va "denunciar" públicament durant aquells dies.
Per posar en antecedents, hem de recordar que l'anterior equip de govern va fer públics els resultats econòmics dels seu mandat, els quals van ser força (o molt) positius, sobretot pels temps que corren. La reacció de l'oposició d'aleshores i, principalment, o quasi únicament, de CiU, no es va fer esperar. Van anunciar que tenien informacions concretes i específiques que s'havia demanat a proveïdors la presentació de factures a l'Ajuntament amb data de 2011 per conceptes del 2010, per tal de rebaixar la corresponent partida i, per tant, el resultat final. S'insinuava, a més, que dins els calaixos es trobarien una altra quantitat de factures no entrades. Això es va dir i així ho recordem alguns....
Si jo hagués entrat a l'Ajuntament amb responsabilitats de govern (i ja està clar que això no va passar ni de lluny), la primera cosa que hagués fet hagués sigut demanar l'estat "dels números", tots, els que se saben, els que no se saben, els de dins els calaixos i els de sota les estores. I fer-los públics, és clar. Això m'hagués permès demostrar que les informacions i les insinuacions que s`havien fet i donat eren verídiques. O eren falses.
Si jo hagués entrat a l'Ajuntament amb responsabilitats d'oposició (i ja està clar que això no va passar per ben poc), la primera cosa que hagués fet hagués sigut demanar... etc... etc.
Si jo hagués estat a l'equip de govern anterior (i ja està clar que jo no hi era a l'Ajuntament), hagués exigit que es demostressin les acusacions i les insinuacions llançades a la campanya, a la pre-campanya i abans.
Però cap d'aquestes 3 coses no han passat, ni les ha fet ningú dels que sí que són actualment a l'Ajuntament. Ep, que jo sàpiga, no fos que ho fessin "a la intimitat".
Algú em pot explicar per què?
Però encara no han passat els 100 dies i potser, una vegada més "critico abans d'hora".... O potser es farà en la valoració dels 100 "ditxosos" primers dies. Sí, segur que serà això.
------------------------
Govern obert (Open government): El govern obert és la doctrina política que sosté que els temes de govern i d'administració pública han de ser oberts a tots els nivells possibles quant a transparència, i això ha d'anar unit a la creació d'espais permanents de participació ciutadana i de col.laboració ciutadana.

Per un cartell de la Fira....

13.8.11

Ahir, divendres 12 d'agost, i no a primera hora, va aparèixer al web de l'Ajuntament de Calella (calella.cat) la informació referent a que la Fira de Calella d'enguany, "L'esport tot un món", ja tenia imatge i cartell. També cap al tard d'ahir es "presentava" l'esmentat cartell a la pàgina de Facebook "calellaésmés".
Tot això ha portat a que jo publiqués avui una reflexió, a partir d'aquest cartell, al meu perfil de Facebook:
"Com que ningú us el presenta amb prou "oficialitat", ja ho faig jo: aquí teniu el cartell de la Fira de Calella 2011. Ni premsa, ni el comparteix ningú a Facebook, en petit a la pàgina de la Fira, i a la de l'Ajuntament.... Vinga, feu-lo córrer!!! ...o no..."
Quina seria la reflexió de per què he fet aquesta publicació?
La veritat és que no vull entrar en el cartell en sí ja que no soc pas dissenyador gràfic, jo, ni res per l'estil, encara que tingui el meu criteri... Ni tampoc vull entrar en si hi hauria d'anar una coma entre les paraules "esport" i "tot" (L'esport, tot un món)....
La meva particular queixa va en la línia de creure que la Fira de Calella mereix que el seu cartell sigui presentat amb molta més oficialitat, amb premsa, si més no la local, amb autoritats (les mínimes, però les directament relacionades amb la Fira), amb sincronització amb l'acció a la xarxa (hi ha hagut molta més complicitat per coses menors) i amb convenciment.
He sentit a parlar (i en públic) sobre la feina que està portant l'organització de la Fira, amb crítiques no amagades a la gestió de l'equip anterior. I aquesta seria una raó més per donar personalitat i prioritat a qualsevol  acte de posada de llarg de l'esdeveniment, no?
Si això molesta a algú, si la crítica no agrada, no és el meu problema. La discrepància, l'opinió diferent, la controvèrsia, o el desacord total, formen part del joc. Són les regles!

Primer Ple "ordinari"

31.7.11

Aquest dijous, 28 de juliol, l'Ajuntament de Calella va celebrar el seu primer Ple ordinari. Després del de constitució, de l'11 de juny, i d'un extraordinari al cap de 9 dies, de caràcter més tècnic i formal, arribava aquesta sessió ordinària que, si alguna cosa no va tenir, va ser precisament el caràcter ordinari. La mateixa convocatòria presentava una moció conjunta dels tres partits de l'oposició i això ja presagiava que l'ambient es podia escalfar.
Després d'haver escoltat el transcurs del Ple he de dir que el vaig trobar dur, força dur, crispat i tens. Si una cosa havia quedat clara a la campanya electoral és que aquests quatre anys no serien gens fàcils, però, una vegada vistos els resultats, sense majoria absoluta de cap partit ni sense pacte de govern estable, semblava que aquells conceptes (que repetíem dia sí i dia també des d'Entesa per Calella) de debat, diàleg i consens, es convertien en imprescindibles.
Res més lluny d'això. La paraula consens va ser pronunciada una vegada rera l'altra pels representants de tots els partits però el  valor del seu significat no concorda en cap cas. Un consens no és un acord puntual, un consens va més enllà i, ara per ara, l'única cosa que s'ha intentat és arribar a acords "sota amenaça" de 9 a 8.
No entraré ara a valorar si en el primer Ple ordinari de la legislatura ja s'havia d'abordar un tema tan important, complex i de tanta envergadura i pressupost com el cobriment de la Riera Capaspre en la seva segona fase, però sí que vull valorar el to dels plantejaments i de les respostes dels quatre partits representats a l'Ajuntament.
Si  ningú està disposat a estudiar els temes en profunditat, si ningú té intenció de cedir en els plantejaments, si tothom només pensa en com "marcar terreny" respecte als demés, si el que realment està sobre la taula és la torna a tot allò que ha estat passant els darrers 60 dies (i amb els darrers 4 anys a la memòria), aleshores ens espera una legislatura plena de tensions i despropòsits.
En aquest Ple va quedar clar, fins i tot, quins regidors seran els que tindran via lliure a l'hora de parlar i quins només tindran dret a intervencions puntuals; quins replicaran i quins atacaran: els dos partits majoritaris ja ens van mostrar els que seran els seus (en mala hora) anomenats dobermans.
Em va semblar veure un intent de copiar la política de parlament, amb les mateixes tàctiques i les seves llicències.
Fa falta, això, a Calella?
Si es vol parlar de consens, que es faci amb sinceritat, que hi hagi debat i negociació i que s'agafin el temps que calgui. Si el que es vol és començar una cursa a veure qui guanya més votacions o qui fa canviar més vegades el sentit de vot dels altres, no anirem bé, ho repeteixo.
I si el que es pretén és traslladar la política municipal al terreny personal, tots hi podem perdre massa...
Jo espero que tothom reflexioni sobre tot el que es va dir (i el que es van arribar a dir) en aquest Ple. Tots han posat sobre la taula les cartes, han marcat el seu terreny i han llençat els seus missatges (alguns enverinats) als adversaris i als amics i coneguts. Els demés també n'hem pres nota.

Ha mort "el més humil dels alcaldables de Catalunya"

13.7.11

A les primeres eleccions municipals de la democràcia, el 1979, a Calella es van presentar 7 llistes, tal com es veu en aquest retall de La Vanguardia del 29 de març de 1979 (pàg. 12).
Entre elles n'hi havia una de ben modesta, la d'Acció Municipal Democràtica, encapçalada per Joan Villaret i Vilaró. Va ser, i de llarg, la que va treure menys vots, 52, i la segona que fins a dia d'avui n'ha tret menys en unes eleccions municipals (el CDS en va treure 40 l'any 2003).
Uns anys després, recordo que en un acte polític que es va celebrar a Can Salom, en Villaret es va presentar al conferenciant com "el més humil dels alcaldables de Catalunya". L'expressió va provocar més d'un somriure, però a mi em va quedar ben gravada... La vida dóna moltes voltes, la veritat...
Avui he llegit que en Joan Villaret ha mort als 90 anys d'edat.
Descansi en pau el més humil dels alcaldables de Catalunya.

Ajuntament: Noves retribucions = Estalvi zero?

22.6.11

El Ple extraordinari de l'Ajuntament de Calella va aprovar, sense cap vot en contra, les noves retribucions per als regidors. Segons el que va explicar el regidor Xavier Pedemonte i el que es va aprovar, l'Ajuntament s'estalviarà un total de 81.765€ en sous dels càrrecs públics.
(He de suposar que això és el que es va aprovar, ja que l'abstenció dels grups de l'oposició va ser amb la condició de retirar de la proposta els 100€ complementaris als portaveus dels grups municipals, i el resultat d'aquest canvi no es va reflectir en el moment de la votació....).
De la mateixa manera que l'equip de govern ha volgut fer notar que es tracta d'una manera de cobrar diferent, jo també voldria fer una anàlisi una mica "diferent" de la que fan tant el govern com l'oposició.
Aquests 81.765€ surten de la suma de 62.318€ que deixarà de cobrar l'alcaldessa Candini, que ha triat el  seu sou com a Senadora, més 3.732€ que és la diferència entre el que cobraran els nous regidors i el que cobraven els del mandat anterior, i 15.715€ per la diferència d'un regidor menys (7 a 8, exceptuant l'alcaldessa).
Els 7 regidors de CiU (deixem apart l'alcaldessa) cobraran, tots igual, 1.500€ mensuals que no cotitzaran a la Seguretat Social. Deixant apart aquesta qüestió de la S. Social, de la que no en tinc prou dades ni coneixements per analitzar, podem veure que aquells 19.447€ de diferència entre els regidors actuals i anteriors no s'allunya massa del resultat de multiplicar 1.500€ x 12 = 18.000€, que seria el que cobraria el regidor de menys que té l'equip de govern d'enguany, en el cas que l'hagués aconseguit. És a dir, l'estalvi seria de 1.447€ (0,98% respecte al total).
L'Ajuntament no s'estalvia 19.447€, sinó 1.447€, ja que no hi ha cap regidor que no cobri, sinó que l'equip de govern en té un de menys (actualment) que el del mandat anterior, i aquest fet no representa una voluntat d'estalvi sinó una qüestió cojuntural. A més, el fet de tenir una diferència del 0,98% queda molt lluny del 5% retallat als funcionaris, o d'un 10%, com a mínim, molt més recomanable.
I la qüestió "estrella", l'estalvi del sou de l'alcaldessa, el tema que veig que també va deixar descol·locada a l'oposició, crec que mereix també una anàlisi comptable ben diferent a la que s'ha fet.
En primer lloc, aquest sou es deixa de cobrar "per imperatiu legal", per la incompatibilitat de tenir-ne dos de sous oficials, com no podria ser d'una altra manera, i no, també, com a voluntat expressa d'estalvi. Però aquest suposat estalvi, aquests 62.318€ que no sortiran del calaix (el cash) de l'Ajuntament, s'estalvien realment? Es podran fer servir per qualsevol altra cosa? Els podrem utilitzar per fer voreres noves? Doncs no!
Anem a posar un exemple, tot arrodonint a 60.000€ per fer-ho més clar: Si al final de l'exercici, el resultat és d'un saldo positiu, o un "benefici", de 60.001€, quin serà l'import del que el govern podrà presumir com a resultat de la seva bona gestió? Un benefici de 60.001€, o un benefici d'1€. Sembla clar que per aconseguir un resultat d'1€ positiu, no podrà gastar els 60.000€ "estalviats" del sou de l'alcaldia.
I encara una altra consideració: el dia, d'aquí 4 anys, o 12, o 36, que hi hagi un canvi a un nou alcalde que hagi de cobrar un sou, li haurem de retreure que l'endemà del Ple parteixi ja amb un dèficit de 60.000€? Sembla clar, també, que no.
Per tant, on seran els 62.318€? Doncs hauran de quedar com a provisió al balanç comptable per al dia que hi hagi aquell canvi d'alcalde, o que l'actual passi a cobrar de l'Ajuntament i no d'una altra instància oficial.
Resumint: la nova distribució dels sous dels regidors i de l'Alcaldessa de Calella no és el fruit d'una clara intenció d'estalvi, sinó d'una nova manera, respectable i legítima, de distribuir les partides pressupostàries corresponents.
Que el resultat, d'aquí a quatre anys, serà positiu i favorable a l'Ajuntament? Possiblement, ja ho veurem. En tot cas haurem d'iniciar les comparacions en blocs de 4 anys en 4 anys, cosa que no s'havia fet fins ara, perquè hem de tenir clar que la diferència que hi haurà, a partir d'ara, respecte als Pressupostos dels anys que venen, en quant a sous, serà, evidentment, 0 (zero).

Cinc principis per canviar una manera de governar (II)

26.1.11

.../...
El quart punt és, potser, més difícil d’encaixar si parlem de comunitats de govern més reduïdes, com el municipi, i no pas d’entitats superiors. Seria la necessitat indispensable de compartir la propietat intel·lectual que està esdevenint innecessària, sota el principi de que compartir és crear riquesa. D’aquesta manera, quin sentit té que l’equip de govern (el que sigui) es guardi d’una manera egoïsta qualsevol idea d’innovació, de desenvolupament local, de millorament de serveis, infraestructures o instal·lacions, sense compartir-ho, des del primer moment, amb la resta del consistori o, evidentment, amb la totalitat de la ciutadania. Internet, una vegada més, ens dóna l’oportunitat de tenir sempre oberts tots els canals d’informació, i això, en tots els sentits, de governant a governat i al revés. O no ha arribat ja l’hora de què les idees surtin de dalt, de baix o del mig? No seria més productiu (i econòmic) implicar a tothom qui vulgui en la creació i desenvolupament dels projectes de tots els nivells?
I aquí és on veiem com tots aquests principis es van interrelacionant entre ells: l’obertura, la col·laboració, la interdependència, la transparència, el compartir-ho tot entre el gestor i el gestionat, amb tota llibertat.
I finalment, la integritat, que seria el resum de totes les propietats que ha de tenir una relació de ciutadania. La manca d’integritat i d’honradesa és el que destrossa qualsevol confiança en qualsevol sistema. I, és clar, aquesta integritat o, millor dit, l’exigència d’integritat ha de ser mútua, entre els que fins ara anomenàvem els de dalt i els de baix. Encara que, si ens hi parem a pensar una mica, estem parlant d’un principi que s’hauria de donar com a suposat des d’un bon principi...
Per tant, hem de ser conscients que estem immersos en un món global on la comunicació, les xarxes socials i internet ens estan donant la mesura i el camí cap a anar transformant la manera de viure, la manera de socialitzar-nos, la manera de gestionar i de ser gestionats, i, en definitiva, la manera de governar i de ser governats.
Suposo que aquí hauria de poder introduir un terme del que parla també Don Tapscott, el prosumer, el "prossumidor", si jo hagués aprofundit una mica en el coneixement d'aquest "gurú". Prossumidor seria la fusió de les paraules productor i consumidor i correspondria a aquell consumidor que és actiu en la difusió i millora d'un producte. Podem fer també aquí una extrapolació de termes en la vida social local? Doncs evidentment que sí. El ciutadà és consumidor dels bens del seu municipi i productor a l'hora. I al mateix temps n'es comunicador, defensor, dissenyador, desenvolupador, etc. O, ho hauria de ser. I serà feina dels gestors del municipi aquesta responsabilització de la ciutadania en tot allò que representa els "bens a consumir", bens de tots i per a tots.
Qui avui no ho vulgui veure serà superat i avançat per la mateixa societat, la civil, la que s’està movent ja amb altres paràmetres com a base de funcionament. La informació i la seva gestió, oberta, transparent, interdependent, són la base per arribar a formar una comunitat local viva, responsable i participativa.
Aquestes eleccions locals que s’acosten ja haurien de marcar diferències en el temps respecte a qualsevol altra confrontació electoral. El coneixement entre la gent i la proximitat haurien de ser les excuses per començar a canviar la manera d’actuar.

Cinc principis per canviar una manera de governar (I)

24.1.11

El divendres, la secció “La Contra” de La Vanguardia va publicar una interessantíssima entrevista amb Don Tapscott, canadenc, consultor de diversos governs, expert en estratègia de negocis i que investiga, entre d’altres coses, sobre com Internet i les tecnologies de la informació canvien els negocis i la manera de governar. És qui va posar sobre la taula el concepte “economia digital” basat en les noves formes de gestió en totes les àrees de l’empresa.
No cal enganyar a ningú i dir que jo coneixia ja la seva obra perquè això seria dir una mentida, però la veritat és que, de la senzilla lectura d’aquesta entrevista, n’he tret un seguit de conclusions importants de cara a parlar de les noves maneres amb què s’ha de governar actualment, tant si parlem a nivell nacional com local.
Afirma que aquest que vivim és un moment de canvi històric; és, o hauria de ser, el moment d’adonar-nos que l’era industrial, amb el seu periodisme, les universitats, els governs, l’educació, els sistemes de salut, els energètics, tot plegat està fallant.
I hi ha uns principis per canviar a un nou model: la col·laboració, l’obertura i la transparència, la interdependència, el compartiment de la propietat intel·lectual ja innecessària i, finalment, la integritat.
Jo m’he permès, sense haver llegit, ni aprofundit, ni estudiat (gens) l’obra de Don Tapscott, treure’n aquelles conclusions que deia abans.
Considero que no cal estar massa especialitzat en política per veure que al nostre sistema se li està escapant alguna cosa. Les maneres “tradicionals” de fer del partits i dels polítics clàssics, els de tota la vida, estan començant a quedar obsoletes. Sí, tot encara funciona i es ven bé, però hi ha ja massa gent que només actua per mimetisme, seguint aquelles consignes del tipus “amb aquests ja anirem prou bé”, “no ens podem llençar a nous experiments”, “l’alternança (entre dos) és la millor opció”, etc. I, al mateix temps, no parem de sentir parlar de la desafecció, del trencament entre polítics i ciutadans, de distància, en una paraula.
Les noves tecnologies i Internet estan canviant la manera de veure el món, estan donant nous referents, noves línies a seguir que xoquen amb la manera aquella clàssica que estem acostumats a veure i a notar. Si els partits i els seus polítics no s’adeqüen als nous sistemes, aquests els acabaran apartant de la curta distància que hi ha d’haver entre ells i la ciutadania.
Agafem doncs aquells cinc principis i anem a fer una extrapolació al nostre entorn.
El primer és la col·laboració, contraposada, com diu Tapscott a la jerarquia. Els sistemes de govern que anomenem presidencialistes (encara que parléssim de govern municipal), estan perdent el seu sentit. La col·laboració entre ciutadans, entre entitats, entre els representants i les persones individuals poden donar, i de fet han de donar, millors resultats que el tancament en equips de govern monolítics i depenents d’un sentit jeràrquic vertical.
En segon lloc, obertura i transparència. Poc a dir-hi. S’han acabat ja els temps d’amagar afers sota les catifes. L’actual era de la informació, l’accés a les fonts d’aquella informació, fan que sigui cada vegada més difícil amagar res. I el descobriment de qualsevol acte poc transparent és el que motiva, en gran part, la desafecció i la desconfiança actuals amb la política i els polítics. No cal que parlem de quan aquesta manca de transparència ho és a nivell local: els efectes poden ser devastadors.
El tercer principi és el de la interdependència. Avui, un municipi no es pot concebre sense el seu entorn, un entorn que va creixent en el sentit dels cercles concèntrics, és a dir, un municipi, les repercussions amb els seus veïns, els nivells d’unions superiors, comarques, etc. La lluita amb el poble del costat ja no té cap sentit, ni si és més gran, ni si és més petit. Tots ens necessitem i això facilita i millora els serveis i la gestió de la despesa. De la mateixa manera això passa a nivell de relació d’una corporació amb la ciutadania i la xarxa d’entitats.
.../... (cont.)

 
més vilapou - by Templates para novo blogger