Radiat el 18 de desembre de 2005

18.12.05

Hola bon dia!
En el moment que escric això m'acaben de tornar el meu primer mòbil. És una antigualla encara que només té 12 anys. Ha evolucionat molt aquest tema! Abans els músics marxaven el matí i tornaven a la nit o a la matinada i no feia falta trucar a no ser que fos una emergència. Avui dia com que fins i tot els nens ténen mòbil, doncs es truca a casa cada moment (o no). Encara recordo quan la cobla on jo tocava va comprar un mòbil. Va costar quasi tant com una audició sencera: més de 60.000 pessetes de fa 15 anys. Això sí, la nostra cobla tenia mòbil i les altres no. Al cap de 2 anys, tots els músics en tenien un de més petit i el de la cobla semblava un telèfon de sobretaula. És el progrés. I d'aquí quatre dies connectarem el portàtil i podrem publicar directament les cròniques i els comentaris de les audicions. El que deia, el progrés.

Enviat el 15 de desembre de 2005

15.12.05

Hola bon dia!
Quan cada diumenge dieu les audicions que es fan durant el dia, trobeu que hi ha cobles que en fan dues o tres i sempre surt el comentari dels desplaçaments i de si arribaran a l’hora o no. Sobre això us voldria explicar un cas real que es va donar en una cobla ja desapareguda.
Era un 11 de setembre i el representant va acceptar fer una audició a la vora de Sant Quirze de Besora a dos quarts de 5 de la tarda i una altra a les 7 al Maresme. La lògica ja deia que no s’arribaria a temps de cap manera. Amb una gran visió de la jugada el representant va decidir començar puntualment a les 4 i així guanyar mitja horeta. Van tocar la primera sardana amb només 2 o 3 persones que s’ho miraven de lluny. Quan van acabar la sardana es va acostar un d’aquells homes i els va dir:
-La sardana ha estat molt bé i veig que heu aprofitat el temps per assajar, perquè l’audició comença d’aquí a mitja hora, i són 6 sardanes.
A dos quarts de cinc varen fer l’audició normal i van arribar a l’altra amb més d’una hora de retard.
Evidentment no van tornar a ser llogats mai més a cap del dos pobles.
Com a “guinda” final us diré que a la nit tenien una tercera audició a la que també van arribar més de mitja hora tard. Total, un desastre.

Radiat el 4 de desembre de 2005

4.12.05

Hola bon dia!
Avui voldria parlar-vos d'un tema més tangible i més d'acord amb l'horari: dels dinars dels músics. Qui no ha sentit a parlar del que arriben a menjar els músics? He de dir que una de les coses que primer preguntem quan anem a tocar a una Festa Major o a un Aplec, és on dinarem. No em queixaré pas dels que ens donen avui dia, però tots enyorem els dinars de Festa Major d'abans. Els músics més veterans encara expliquen quan les famílies del poble es repartien els músics i se'ls emportaven a casa seva a menjar i dormir. Jo, com que no he tocat en orquestra ja no ho he viscut, però si que recordo un dinar on ens van portar fins a 7 plats, i us asseguro que les mesures no eren d'aquestes de restaurant de disseny. Eren altres temps. També recordo algun dinar en ple estiu en una terrassa amb dos parasols per 15 persones, i algun dia que la carn era més de color blau que vermell.
Però el dinar típic d'arròs de primer i pollastre rostit de segon continua situat al primer lloc de la classificació, tant per quantitat com per qualitat.
Que tingueu bon profit!

 
més vilapou - by Templates para novo blogger