Radiat el 19 de febrer de 2006

19.2.06

Hola, bon dia!
Com ja sabreu alguns, vaig començar les col.laboracions en aquest programa gràcies a què escric un bloc. Doncs l'última que corre per aquest "mundillo" dels blocs és fer un MEME. Us explico: es tracta de dir 5 manies o rareses personals. Si m'ho permeteu, avui faré un MEME musical.
1. Abans de començar una audició sempre segueixo el mateix ordre: muntar el faristol, desenfundar l'instrument, col.locar bé la funda, situar bé la cadira i afinar. Sempre que puc per aquest ordre.
2. No m'agrada que mentre estic tocant s'acosti un sardanista a dos dits de la cara per mirar a la particel.la el nom i el tiratge de la sardana. I a sobre ho acabi preguntant.
3. No suporto els músics que a les sardanes de conjunt dels aplecs es dediquen a tocar coses que no hi ha al paper.
4. M'agrada mirar les rotllanes en què la gent somriu i disfruta la música.
5. No m'agraden els balladors que no consideren bona una sardana pel fet de no ser "balladora".
Bé, ja està, i ara toca passar el MEME a 5 persones, que si volen, el poden continuar: el passo a en Quim, la Jordina, en Sergi, en Toni Martín i en Xavier Solà.
Que hi hagi sort!

Enviat el15 de febrer de 2006

15.2.06

Hola, bon dia!
Escric aquest correu després de veure un partit de futbol per la tele. Aquest any, entre el Barça a la Lliga i la Champions i l'Espanyol, a la Copa i a la UEFA, podem disfrutar força del futbol. Però el que m'ha fet gràcia del partit que acabo de veure és que l'àrbitre portava un micròfon i un auricular, sembla ser que per comunicar-se amb els seus ajudants. Això m'ha fet pensar en que l'àrbitre també podia aprofitar per escoltar música o les darreres notícies d'actualitat mentre feia la seva feina. De vegades sembla que estan pensant en qualsevol cosa menys en el partit que estan pitant.
Però parlem de músics i de sardanistes. He conegut alguns músics que en plena Lliga portaven l'auricular escoltant en Puyal mentre estaven tocant una audició, i no us enganyo. Això, i en un altre nivell, es veu que també ho feia en Tete Montoliu. A mi em fa una mica de por, perquè sempre m'ha semblat que segons l'emoció de la jugada, el ritme de la sardana se'n podria resentir. Imagineu una jugada d'aquelles d'en Ronaldinho, en la que es passa a cinc o sis contraris i després fa gol, si el tenor solista de la cobla portés un auricular i seguís el joc. El cant podria anar fent canvis de ritme fins acabar en un pinyol sostingut de onze o dotze compassos mentre el músic es posa dret i aixeca la tenora com si celebrés un gol. Pobres balladors! I si el que escoltés el partit fos el contrabaixista, quins canvis de ritme i podrien haver; es podria passar d'una sardana a un fox i acabar en un bolero.
Vaja, que millor no barrejar el futbol i la feina, que mai se sap com pot acabar la cosa...i el partit.

 
més vilapou - by Templates para novo blogger