Radiat el 26 de març de 2006

26.3.06

Hola bon dia!
Sembla que ja ha arribat la primavera. I al món de la sardana això vol dir que ja han arribat els aplecs. Cada diumenge en tenim un d'important com a mínim, i algunes setmanes n'hi poden haver uns quants a la mateixa hora i a pocs quilòmetres de distància.
Això dels aplecs ho podríem definir com una concentració de gent que s'acostuma a repetir força, que escolten tres o quatre cobles que s'acostumen a repetir d'un lloc a l'altre i que escolten unes sardanes que també es repeteixen a cada aplec. En tots aquests aplecs també hi ha un moment important, que és quan cada cobla interpreta una sardana obligada que acostuma a ser la mateixa per cada intèrpret durant tota la temporada. Aquesta sardana és gravada habitualment per molta gent amb els seus cassettes, mini-discs o MP3. Normalment els que les graven seran també els mateixos d'una manera repetitiva d'aplec a aplec.
El públic habitual ja coneix als músics, faltaria més, i acostuma a tenir petites xerrades amb ells, que també es repeteixen setmana sí setmana no, fent les mateixes brometes i els mateixos acudits.
Actualment hi ha el costum de fer dinars populars, que tenen sempre el mateix menú, arròs o fideuà i pollastre o no. Excepte els cuiners, la majoria de comensals es van repetint també d'aplec a aplec.
No voldria acabar aquest comentari sense dir que els músics estem encantats de poder tenir uns quants aplecs fixos que ja ens apuntem a l'agenda tant punt l'acabem de comprar. I que durin.
Però després tothom es pregunta què cal canviar al món de la sardana perquè el jovent s'hi apunti abans dels trenta-nou anys.

Enviat el 9 de març de 2006

9.3.06

Hola bon dia!
Avui estava pensant que he de trucar als companys de la cobla per quedar pel diumenge. Això d'anar uns quants sempre en el mateix cotxe en diem fer línia. Així podem tenir la línia de la costa, la línia fantàstica, la línia rara, la línia dels de can fanga, etc. Cada cobla acostuma a anomenar d'alguna manera els grups de músics que van sempre junts.
Però el que ja és una mica més difícil és dir l'hora, ja que la línia acostuma a fer més d'una parada, i s'ha de calcular l'hora a la que passaràs per cada poble. Però amb el temps un s'acaba fent un especialista d'això de calcular trajectes. És clar que també has de tenir en compte que et pots trobar les caravanes dels "domingueros" a l'estiu, o alguna cursa de bicicletes, o uns quants camions si vas per l'Eix Transversal, els semàfors de Bordils, Celrà o Calella, i també aquell avi que va tranquilament per la carretera explicant com ha canviat el paisatge des de que es va comprar el primer cotxe.
I quan et sembla que ja saps a quina hora has de quedar, hi has d'afegir el retard habitual de cada músic, començant per tu mateix. Total, una feina d'enginyeria.

 
més vilapou - by Templates para novo blogger