26.3.06
Hola bon dia!
Sembla que ja ha arribat la primavera. I al món de la sardana això vol dir que ja han arribat els aplecs. Cada diumenge en tenim un d'important com a mínim, i algunes setmanes n'hi poden haver uns quants a la mateixa hora i a pocs quilòmetres de distància.
Això dels aplecs ho podríem definir com una concentració de gent que s'acostuma a repetir força, que escolten tres o quatre cobles que s'acostumen a repetir d'un lloc a l'altre i que escolten unes sardanes que també es repeteixen a cada aplec. En tots aquests aplecs també hi ha un moment important, que és quan cada cobla interpreta una sardana obligada que acostuma a ser la mateixa per cada intèrpret durant tota la temporada. Aquesta sardana és gravada habitualment per molta gent amb els seus cassettes, mini-discs o MP3. Normalment els que les graven seran també els mateixos d'una manera repetitiva d'aplec a aplec.
El públic habitual ja coneix als músics, faltaria més, i acostuma a tenir petites xerrades amb ells, que també es repeteixen setmana sí setmana no, fent les mateixes brometes i els mateixos acudits.
Actualment hi ha el costum de fer dinars populars, que tenen sempre el mateix menú, arròs o fideuà i pollastre o no. Excepte els cuiners, la majoria de comensals es van repetint també d'aplec a aplec.
No voldria acabar aquest comentari sense dir que els músics estem encantats de poder tenir uns quants aplecs fixos que ja ens apuntem a l'agenda tant punt l'acabem de comprar. I que durin.
Però després tothom es pregunta què cal canviar al món de la sardana perquè el jovent s'hi apunti abans dels trenta-nou anys.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada