Un meme

20.10.06

Ha tornat a circular un altre "meme" per la blogo-catosfera. Aquest va de música i consisteix en 10 preguntes sobre un mateix, que s'han de contestar amb títols de cançons d'un autor concret i representatiu per cadascú. Senzill, no?
Un servidor, degut a la seva trajectòria, es veu moralment obligat a fer-lo, encara que no sàpiga que ningú li hagi passat, però ho farà amb una petita variant. No agafaré un determinat autor si no un gènere complet: les sardanes, evidentment. Per tant cada pregunta serà contestada amb el títol d'una sardana, a la que afegeixo l'autor i el tiratge per si algú la vol ballar, comptar i repartir.
Som-hi:
Home o dona? El rei de casa (Jordi Paulí i Safont) 35-83
Descriu-te: Esperit sempre jove (Joan Lázaro i Costa) 32-83
Què senten les persones sobre tu? Un home bo (Rafael Ferrer i Fitó) 33-87
Com descriuries la teva anterior relació sentimental? Temps passat (Enric Morera i Viura) 39-55
I l'actual? Moments de felicitat (Joan Vilà i Ayats) 37-75
On voldries estar ara? Collint ginesta a Montserrat (Cassià Casademont i Busquets) 25-71
Com ets respecte l'amor? Sempre a punt (Miquel Humbert i Rius) 31-61
Com és la teva vida? La vida és un somni (Josep Rius i Descàrrega) 33-83
Què demanaries si tinguessis un sol desig? Cent anys endavant (Xavier Forcada i Reus) 27-79
Acomiada't: Per sempre catalans (Joaquim Soms i Janer) 31-69

Escolteu sardanes (!?) (No radiat, evidentment)

4.10.06

Totes les cadenes, tant de ràdio com de televisió, refan les seves programacions, normalment, un parell de cops l'any. Això, que acostuma a coincidir amb l'arribada de l'estiu i la tardor, serveix per donar nous aires a les emissores i adeqüar-les a les necesitats que els programadors consideren que han de cobrir. Així, surten nous programes, en cauen d'antics i es retoquen els horaris d'altres.
A Catalunya Ràdio existeix un programa dedicat al món de la Sardana i la cultura popular que porta per nom Mans i que, de fet, és l'únic a tota la graella de les emissores públiques de la Generalitat. El trobem en antena els dissabtes i els diumenges i a la darrera remodelació se li han retocat els horaris: els dissabtes avança la seva hora d'inici fins a les 6 (??!!) del matí per durar 2 hores i mitja, és a dir, de 6 del matí a 2 quarts de 9. "Prime time" que en diuen. Els diumenges el tenim de 2 quarts de 8 a 2 quarts de 9.
Em poden dir els cap-pensants de les nostres ones públiques quin segment de ciutadans pretén trobar o pot trobar els dissabtes a les 6 del matí el pobre director del programa? O és que ja es tracta d'això?
Suposo que sóc jo qui està equivocat, qui no està al dia, qui ha quedat ancorat en estils ja superats. Perquè al cap i a la fi, Catalunya Ràdio dedica 3 hores i mitja a la setmana a la "nostra" música. Quin altre estil està tan ben cuidat a la radiodifussió nacional? Cap, segur. I, a més, no he dit que existeixen 2 programes 2 (!) dedicats a la Sardana que s'emeten exclusicament per internet. Ooooooooohhhh!!!
Repeteixo, quin altre tipus de música o fet cultural té aquest tractament a les emissores públiques de la Generalitat? Cap, segur!
Després d'això encara recordo aquell locutor de Catalunya Cultura que un dia va dir, en directe, que 23 anys de CiU havien fet més mal a la Sardana que tot el franquisme (ho juro, ho juro). Llàstima de no saber qui era aquella patum de la nostra cultura, encara que probablement és el mateix que fa un parell de setmanes vaig tornar a sentir que deia, parlant de la música catalana en general, que estàvem sortint de 23 anys de no-sé-què i vaig deduir que ara sí que anem bé (?).
Probablement sí que sóc jo el que està equivocat, però aquest estil no m'agrada.
La carrincloneria i el provincianisme barat que es vol fer creure que envolta el món de la Sardana i la música tradicional, fent sempre comparacions amb músiques d'altres terres, només és patrimoni d'aquells que ens volen vendre una modernitat i una multiculturalitat totalment venguda als interessos particulars i electorals.
Així ens va!

Final ... o no? (no radiat, evidentment)

22.4.06

El dia 2 d'abril de 2006 s'ha acabat el programa Sardanes a Catalunya Cultura, i per tant s'han acabat aquests petits escrits que jo els enviava i ells llegien. Fins aquí, res massa greu; em refereixo a això dels meus petits articles o anècdotes de la "suferta" vida del músic (de cobla).
Però hi ha una cosa que sí que em sembla important, important i greu. Catalunya Ràdio és la cadena d'emissores de la Generalitat de Catalunya, és a dir la ràdio pública. Considero que té un seguit d'obligacions "morals" o culturals envers la societat. Una d'elles és la difussió de la música tradicional del país, i, conseqüentment, la realització de programes que l'ajudin, la donin a conèixer i la potenciïn. De les tres emissores que té la cadena, cada una d'elles tenia un programa específic. Ara ja en queda només un: Mans, a Catalunya Ràdio, els dissabtes i diumenges de 7,30 a 8,30 h. Horari de màxima audiència. El programa So de Cobla de Catalunya Música i Sardanes de Catalunya Cultura han desaparegut.
La direcció de la senyora Montserrat Minobis primer i d'Oleguer Sarsanedas després ens han deixat en aquesta posició, però considero que ells només són uns peons de tota aquesta partida. Fent un símil futbolístic, la Minobis ha centrat i en Sarsanedas ha rematat de cap. Total, és una jugada del partit, i això és el que em preocupa: només és una jugada del partit, i el partit continua. I aquest partit té uns organitzadors, uns promotors, uns entrenadors, uns presidents de la Lliga... On volen anar a parar?
Ja sé que la sardana no és una cosa transcendental, però és la nostra dansa, és la nostra música. I això ens fa vergonya! Som incapassos de defensar-ho? Som incapassos d'escoltar música "nostra" en horaris normals sense posar-nos vermells pel que pensaran els de fora?
Ara em diran que s'ha aumentat la quantitat d'interpretacions repartides en tot l'horari, que són nous temps, noves èpoques, noves tecnologies, Internet..., resumint, que no queda bé posar aquesta nostra música tan...carrinclona. Això sí, podrem escoltar músiques del món a totes hores, del món mundial que hi ha més enllà de les nostres fronteres (fronteres irreals, perquè tampoc en tenim de reals).
Segurament (diran) m'equivoco en moltes coses de les que acabo d'escriure, però em sembla que no. Em considero tan "modern" i "actualitzat" com el que més, però m'agrada aquesta música, els seus instruments, el seu timbre, el seu so. I us asseguro que no té res a envejar a les dels altres llocs.
Sé que ells, els de dalt, els d'ara i els de després, ni em llegiran ni em faran cas, però tinc més raó del que sembla.
I ells ho saben.

Radiat el 2 d'abril de 2006

3.4.06

Hola, bon dia!
Avui, i no sé per què, voldria parlar del final de les audicions. Com tots sabreu, les audicions es composen tradicionalment de sis sardanes, al final de les quals es fa una repetició d'un curt i un llarg de la darrerra. El repicó és com un comiat, com un petit homenatge que es fan els músics i els balladors per celebrar l'acabament de la trobada.
De repeticions també se'n fan quan una sardana ha agradat molt al públic. Seguint aquesta regla de tres, si la interpretació de la sardana ha agradat molt a la cobla, seria just que ella mateixa es concedís fer un bis, encara que la cobla normalment hi té molt poc a dir.
D'un temps cap aquí el que s'ha posat de moda és fer dues repeticions al final, però no com una concessió dels músics sinó com una exigència dels sardanistes. No diré pas que no m'agradi com a músic que es valori la feina ben feta, però sí que voldria que això no es convertís en una tradició forçada. Crec que la segona repetició només s'hauria de demanar en ocasions especials en què la ballada hagi sortit realment rodona. Però si el públic ho demana, tocarem les repeticions que facin falta.
Bé, doncs com que sembla que s'ha acabta l'audició direm allò de: Fora!, cop final i, VISCA!!

Radiat el 26 de març de 2006

26.3.06

Hola bon dia!
Sembla que ja ha arribat la primavera. I al món de la sardana això vol dir que ja han arribat els aplecs. Cada diumenge en tenim un d'important com a mínim, i algunes setmanes n'hi poden haver uns quants a la mateixa hora i a pocs quilòmetres de distància.
Això dels aplecs ho podríem definir com una concentració de gent que s'acostuma a repetir força, que escolten tres o quatre cobles que s'acostumen a repetir d'un lloc a l'altre i que escolten unes sardanes que també es repeteixen a cada aplec. En tots aquests aplecs també hi ha un moment important, que és quan cada cobla interpreta una sardana obligada que acostuma a ser la mateixa per cada intèrpret durant tota la temporada. Aquesta sardana és gravada habitualment per molta gent amb els seus cassettes, mini-discs o MP3. Normalment els que les graven seran també els mateixos d'una manera repetitiva d'aplec a aplec.
El públic habitual ja coneix als músics, faltaria més, i acostuma a tenir petites xerrades amb ells, que també es repeteixen setmana sí setmana no, fent les mateixes brometes i els mateixos acudits.
Actualment hi ha el costum de fer dinars populars, que tenen sempre el mateix menú, arròs o fideuà i pollastre o no. Excepte els cuiners, la majoria de comensals es van repetint també d'aplec a aplec.
No voldria acabar aquest comentari sense dir que els músics estem encantats de poder tenir uns quants aplecs fixos que ja ens apuntem a l'agenda tant punt l'acabem de comprar. I que durin.
Però després tothom es pregunta què cal canviar al món de la sardana perquè el jovent s'hi apunti abans dels trenta-nou anys.

Enviat el 9 de març de 2006

9.3.06

Hola bon dia!
Avui estava pensant que he de trucar als companys de la cobla per quedar pel diumenge. Això d'anar uns quants sempre en el mateix cotxe en diem fer línia. Així podem tenir la línia de la costa, la línia fantàstica, la línia rara, la línia dels de can fanga, etc. Cada cobla acostuma a anomenar d'alguna manera els grups de músics que van sempre junts.
Però el que ja és una mica més difícil és dir l'hora, ja que la línia acostuma a fer més d'una parada, i s'ha de calcular l'hora a la que passaràs per cada poble. Però amb el temps un s'acaba fent un especialista d'això de calcular trajectes. És clar que també has de tenir en compte que et pots trobar les caravanes dels "domingueros" a l'estiu, o alguna cursa de bicicletes, o uns quants camions si vas per l'Eix Transversal, els semàfors de Bordils, Celrà o Calella, i també aquell avi que va tranquilament per la carretera explicant com ha canviat el paisatge des de que es va comprar el primer cotxe.
I quan et sembla que ja saps a quina hora has de quedar, hi has d'afegir el retard habitual de cada músic, començant per tu mateix. Total, una feina d'enginyeria.

Radiat el 19 de febrer de 2006

19.2.06

Hola, bon dia!
Com ja sabreu alguns, vaig començar les col.laboracions en aquest programa gràcies a què escric un bloc. Doncs l'última que corre per aquest "mundillo" dels blocs és fer un MEME. Us explico: es tracta de dir 5 manies o rareses personals. Si m'ho permeteu, avui faré un MEME musical.
1. Abans de començar una audició sempre segueixo el mateix ordre: muntar el faristol, desenfundar l'instrument, col.locar bé la funda, situar bé la cadira i afinar. Sempre que puc per aquest ordre.
2. No m'agrada que mentre estic tocant s'acosti un sardanista a dos dits de la cara per mirar a la particel.la el nom i el tiratge de la sardana. I a sobre ho acabi preguntant.
3. No suporto els músics que a les sardanes de conjunt dels aplecs es dediquen a tocar coses que no hi ha al paper.
4. M'agrada mirar les rotllanes en què la gent somriu i disfruta la música.
5. No m'agraden els balladors que no consideren bona una sardana pel fet de no ser "balladora".
Bé, ja està, i ara toca passar el MEME a 5 persones, que si volen, el poden continuar: el passo a en Quim, la Jordina, en Sergi, en Toni Martín i en Xavier Solà.
Que hi hagi sort!

Enviat el15 de febrer de 2006

15.2.06

Hola, bon dia!
Escric aquest correu després de veure un partit de futbol per la tele. Aquest any, entre el Barça a la Lliga i la Champions i l'Espanyol, a la Copa i a la UEFA, podem disfrutar força del futbol. Però el que m'ha fet gràcia del partit que acabo de veure és que l'àrbitre portava un micròfon i un auricular, sembla ser que per comunicar-se amb els seus ajudants. Això m'ha fet pensar en que l'àrbitre també podia aprofitar per escoltar música o les darreres notícies d'actualitat mentre feia la seva feina. De vegades sembla que estan pensant en qualsevol cosa menys en el partit que estan pitant.
Però parlem de músics i de sardanistes. He conegut alguns músics que en plena Lliga portaven l'auricular escoltant en Puyal mentre estaven tocant una audició, i no us enganyo. Això, i en un altre nivell, es veu que també ho feia en Tete Montoliu. A mi em fa una mica de por, perquè sempre m'ha semblat que segons l'emoció de la jugada, el ritme de la sardana se'n podria resentir. Imagineu una jugada d'aquelles d'en Ronaldinho, en la que es passa a cinc o sis contraris i després fa gol, si el tenor solista de la cobla portés un auricular i seguís el joc. El cant podria anar fent canvis de ritme fins acabar en un pinyol sostingut de onze o dotze compassos mentre el músic es posa dret i aixeca la tenora com si celebrés un gol. Pobres balladors! I si el que escoltés el partit fos el contrabaixista, quins canvis de ritme i podrien haver; es podria passar d'una sardana a un fox i acabar en un bolero.
Vaja, que millor no barrejar el futbol i la feina, que mai se sap com pot acabar la cosa...i el partit.

Radiat el 29 de gener de 2006

29.1.06

Hola bon dia!
Estem passant ara aquells dies que van de les festes de Nadal a Carnestoltes. Pels músics el Carnestoltes significa el canvi de temporada, és a dir que el canvi ve marcat per la disbauxa del Carnaval.
El canvi de temporada vol dir, entre d'altres coses, que hi pot haver canvi a la plantilla dels músics i, sobretot, canvi de vestuari. Això és molt important! I no ho és tant pel nou vestit que es tria si no per les discusions que això pot provocar. Normalment ja està clar que es necessita roba nova, però el que és realment difícil és trobar-ne una que agradi a tothom i després, trobar qui se'n cuidarà de la feinada de buscar la roba, les talles, anar a provar, anar-ho a buscar.... Aquest tema ha portat problemes importants en algunes Cobles. I podem donar gràcies que ara es canvia el vestit d'hivern que sempre és molt més clàssic i dóna menys possibilitats, però quan arriba l'estiu, la feinada es multiplica. Que si americana o no, corbata o coll obert, camisa per dintre o per fora, camisa o "polo" o samarreta, sabates o sandàlies, amb mitjons o sense, colors vius o pàlids, a la moda o clàssics.
Quan s'acosti l'estiu ja tornaré a entrar en el tema.

Radiat el 22 de gener de 2006

22.1.06

Hola bon dia!
Sembla que ja han passat totes les festes de Nadal, Cap d'Any i Reis. Ara ens toca tranquilitat i a esperar el bon temps amb el que vindran els aplecs i les ballades. Pels músics, tocar aquests dies de festa és una mica empipador (per dir-ho bé), ja que s'han de compaginar els dinars, la família, les festes i anar a tocar. No s'acostuma a tocar massa però sempre t'enganxa algun dia. Si és Nadal malament per allò de la nit anterior. Si és Sant Esteve igual, pels menjars que portes ja fets. El dia de Cap d'Any és mortal perquè les sardanes et retrunyen al cap i no es pot aguantar. I si a sobre has d'anar a tocar el dia 1 de gener a les 7 del matí a veure com surt el sol,... ni m'ho imagino. Com a mínim hi ha dues cobles que ho fan. Pobres!!
Un altre cas és el de la Cavalcada de Reis. És un dia maco perquè veus les cares de felicitat dels nens quan veuen els Reis, i com els donen caramels, i com els tiren pel cap dels músics. Molt maco. Aquest any m'ha tocat fer-ne una de cavalcada. Llàstima que anava plovinejant i al final els músics vam acabar corrent cap a l'Ajuntament on al menys hi havia lloc per aixoplugar-se. Sembla ser que els Reis no es van enfadar perquè l'endemà vaig trobar algun regal al balcó.
Bon Any a tothom!

 
més vilapou - by Templates para novo blogger