Radiat el 30 d'octubre de 2005

30.10.05

Hola, bon dia!
Fa uns dies, a la mitja part d'una audició vaig anar al bar de l'organització i vaig demanar un refresc. Quan me'l van servir i em van dir que valia 1 euro, vaig fer aquella pregunta típica que fem:
-Pels músics també?
La senyora em va contestar:
-Que no cobres tu?
Immediatament li vaig donar l'euro tot dient-li que si en valia 2 també els hi pagava.
El tema no és l'euro que valia el refresc o l'aigua sino que si mentre toquem ens mereixem una mica de beguda a càrrec de l'organització o no cal. No m'imagino a cap artista, cantant, músic o esportista, fora dels músics de cobla, anant a la mitja part a comprar-se una ampolla d'aigua. També he de dir que aquest fet no és general ja que a la majoria de llocs que toquem no hi ha bar de l'organització i directament ens hem d'espavilar. Que tinguem un escenari adequat, resguardat del sol, amb les seves cadires i una mica d'aigua no crec que sigui demanar massa, sobretot pels preus que anem la majoria de cobles.
Espero que amb aquest comentari no es molesti ningú, però si volem que la nostra música i la nostra dansa estiguin al lloc que es mereixen, hem de començar per cuidar els detalls i ...els músics.

Radiat el 23 d'octubre de 2005

23.10.05

Hola, bon dia,
L’altra dia vaig estar a punt d’oblidar-me d’escoltar el programa, però quan va ser l’hora sí que me’n vaig recordar (per cert, hauríeu de fer córrer la lletra de la sardana de l’Estatut). Bé, el que us volia dir és que la memòria ens falla de vegades a tots, músics inclosos. Jo he vist com al moment de començar una audició un músic es donava compte que s’havia oblidat el faristol, ja sigui el de peu o el que va acoplat a l’instrument, amb el problema que això porta per aguantar les partitures. També he vist oblidar-se de tudells, canyes (les bones), la boquilla del fiscorn o del trombó, l’arquet del contrabaix i fins i tot el flabiol sencer. Una vegada també vam aparèixer a una audició sense la maleta de les partitures. No parlem ja d’oblidar-se la corbata, aparèixer amb una camisa diferent, oblidar-se del canvi d’hora o després d’un llarg desplaçament, adonar-se que no s’han portat les sabates de vestir o el vestit sencer de músic. Per sort aquests oblits són de tant en tant, encara que els balladors te'ls recorden durant força temps.

Radiat el 9 d'octubre de 2005

20.10.05

Hola, bon dia!
L'arribada de la tardor, els músics la notem principalment de dues maneres: tenim menys audicions i les carreteres estan més buides. Això de les carreteres és un tema que seguim amb molt d'interès. Cada vegada que el ministre o el conseller de torn comunica el desdoblament o la variant d'alguna via, nosaltres comencem a comptar el temps que ens podrem estalviar en els desplaçaments. Jo, per exemple, he fet moltíssimes vegades la carretera que va de Maçanet cap a la costa fins a Palamós, Palafrugell i Begur. Ha anat passant el temps i no en fa tant que ens desviàvem per Romanyà i els seus mil revolts fins a Calonge per avançar la caravana que es feia a la Costa d'Alou, després a Santa Cristina, després a Sant Feliu i ara a Platja d'Aro. En aquest moment estem tots pendents del desdoblament Vidreres-Llagostera i de la variant de Montràs, perquè ja no ens queden dreceres per fer ni camins per provar. Cridem des d'aquí als Ministres i Consellers que no esperin a les properes eleccions ni al nou Estatut i pensin en els músics a més d'en els vots.

Radiat el 25 de setembre de 2005

19.10.05

Hola, bon dia!
Estava avui fent un repàs de fotografies per preparar el blog i he anat a parar a una de fa uns anys, pocs dies després que anéssim a tocar a la Catalunya Nord. Allà vam fer un "llevat de taula". Us ho explico. Després de les sardanes del migdia van dividir la cobla en dues, just a l'hora de dinar. Una de les dues semi-cobles va anar a peu pel poble, parant davant les cases on els oferia una petita serenata. L'altra, feia el mateix, però per les cases dels afores, a dalt d'un remolc. En ple estiu i a ple sol, passejar en un tractor i anar de casa en casa a 200 m. l'una de l'altra acaba fent una gràcia de nassos. Això sí, a totes et donaven el traguet i les pastes. Músics de més edat que jo en podrien explicar moltes d'aquestes. Per cert, a la nit en un altre lloc fèiem una audició i el contrabaix no sonava gens. Amb el sol la fusta estava resseca i "muda". Aquell dia sense saber-ho s'hi va jugar l'instrument.
Bé, un altre dia us parlaré d'això de tenir els músics al sol.
Fins una altra.

Radiat el 18 de setembre de 2005

Bon dia. Aquí Vilapou, el de les escales. Em vaig assebentar que el diumenge passat vau esmentar el meu blog, però no ho vaig poder sentir perquè estava tocant, i si no estic tocant l'onze de setembre al migdia, potser que em retiri. Però, per cert, sabeu el que és trobar un substitut, un "bolo", l'onze de setembre? Vaig viure la recerca i captura de contrabaixista per 4 (sí 4) audicions d'un onze de setembre de fa uns anys. Com a màxim trobàvem combinacions per a dues. Al final ens van donar el telèfon d'un noi que feia clàssic i mai havia tocat sardanes. La veritat és que el van ben enganyar. Amb tota la seva bona fe i els dits plens d'esparadrap, va aguantar estoicament les quatre audicions mentre jurava que mai més tornaria a tocar sardanes. De ben segur que ho ha complert, però aquell dia va treure una cobla i quatre pobles d'un bon problema. Potser hauríem d'anar pensant en una cobla amb dos o tres reserves a la banqueta per poder fer alguns canvis durant la jornada. Des d'aquí el record i l'agraïment al company músic.
Apa, fins una altra!

 
més vilapou - by Templates para novo blogger