1a. trobada blocaire calellenca

6.12.07

1a. TROBADA BLOCAIRE CALELLENCA
15 de desembre de 2007
a 2 quarts de 10 (de la nit) a Ca la Nuri

Calella, ciutat pionera en tantes coses, no ha quedat enrera en el tema dels blocs. És per això que hem pensat que podríem fer una trobada de blocaires/bloggers locals.
Ja està clar que aquestes dates són una mica complicades però si fem un esforç, trobarem un forat per seure a taula tots junts i parlar de les nostres dèries.

(*)vilapou
(*)Saül Gordillo
(*)El tros
(-)No em barrufa...
(-)Estimo Catalunya!!!
(*)Montserrat Candini
(*)El blog d'un caminant
(-)Jaume Puig
(-)Carrasclet61
(-)08370
Mitjons desparellats
(-)Barri de mar
(*)Blog de l'Enric
Sergi Cardó
(-)Raquel Xiberta: el meu racó
(-)Parlem de tot una mica
(-)Fòrum Ciutadà
(*)Bloc d'Esquerra de Calella

En coneixeu cap més?
----------------------------
(*)Han anunciat la seva assistència
(-)Han confirmat la seva absència
----------------------------
Articles relacionats:
Saül Gordillo: Sopar de blocaires de Calella, amb alcalde i cap de l'oposició
No em barrufa...1a trobada blocaire calellenca
El tros: 1a. trobada blocaire calellenca
vilapou: Trobada de blocaires calellencs
Montserrat Candini: Trobada de blocaires calellencs

Músics i genteta

18.10.07

La meva àvia quan parlava d'aquella gent que volíen aparentar el que no eren, que no teníen cap mena de classe, vaja, els deia genteta. Hi ha senyors, hi ha gent i hi ha genteta.
A la Cobla Els Santis passa una mica el mateix. Hi ha músics, músics i genteta. He insistit dues vegades en la paraula músic perquè no sigui dit que critico la seva sapiència artística, que no ho faig, sinó per constatar que ho són molt de músics, però que també hi ha genteta.
Els Santis són una mica estirats, són d'aquells que es barregen poc amb la gent ordinària.Ells sempre caminen uns cinc o deu centímetres per damunt del nivell del terra, mentres et miren, si et miren, amb una condescendència insultant.
Probablement el primer que et poden dir, si mai coincideixes amb ells en algun aplec, és allò de:
-Oi que es nota la diferència? Realment estem per sobre de la Ciutat de la Principal!
-I tant, i tant!!! (Què els has de dir?)
I quan després d'una de les seves magistrals interpretacions, el públic els demana una repetició, ells, tot somrient, pleguen veles i deixen el personal amb uns quants pams de nas, si no és que els engeguen a dida, per aital atreviment.
També hi podem trobar, entre la genteta, aquell que, també entre somriures, se sap els historials acadèmics de tothom per, així, poder menysprear, ridiculitzar i, si pot, expulsar del temple, a qui no s'acosti mínimament al seu currículum...
I què no dir d'aquell sentit de la propietat de la Cobla, que és seva, seva i seva?
Genteta, que deia la meva àvia, genteta.

Estic emprenyat

24.9.07

En el món aquest de les cobles hi un factor que encara que també es repeteix en les demés feines, aquí té un funcionament una mica especial.
Es tracta dels canvis de cobla que fan els músics, els canvis d'empresa com si diguéssim.
Aquí, quan un músic decideix canviar de cobla o, al revés, quan una cobla decideix canviar algun músic, es produeix moltes vegades una espècie d'efecte "dominó". És a dir, si jo fitxo a aquell, allà queda un buit que es cobrirà amb un músic que vindrà d'una tercera cobla, i així fins a tancar el cercle.
També vull ressaltar que fins fa poc no es firmava res ja que es considerava que amb la paraula donada n'hi havia prou. D'un temps ençà però, i amb l'aparició del Sindicat de Músics, es signen uns contractes de compromís que pretenen posar una mica d'ordre en cas de desavinences. Algun dia en parlarem del Sindicat...
Però avui estic emprenyat! Per què?
Suposem una cobla anomenada "Els Santis", per exemple. (I per què m'ha vingut al cap el nom de Santi ara?).
A la Cobla Els Santis s'ha produit una baixa, la qual ha estat coberta amb un músic de la Cobla A, i la d'aquest, amb un de la Cobla B, la qual està buscant com refer-se amb algun altre element. Fins aquí cap problema.
Però ara resulta que Els Santis es volen tirar enrera, és adir que el músic que plegava, ara no plega, mira que bé. I no estan pensant en res més que dir-li al substitut que havien trobat que "donde dije digo, digo que no, y búscate la vida, resalao".
Com es pot jugar d'aquesta manera amb la gent? I la paraula? I les persones?
-Mira noi, que ja no et necessitem, i si allà on estaves han trobat algú, doncs mala sort...
Quins collons!
No és ja el "prestigi" de les cobles o del món de la sardana, és, senzillament, que les coses no es fan així.
Espero que tot torni al seu lloc i ningú en surti perjudicat. De moment només sé que jo estic emprenyat i ho havia d'explicar a algú.
Seguirem la trajectòria de la Cobla Els Santis, us ho ben asseguro.
-----------
I mira si estic emprenyat que m'he desfogat publicant això en dos blogs alhora, apa!

Nydia i Rodasons

7.8.07

Fa uns dies va córrer la notícia que els programes Nydia i Rodasons desapareixien de la graella de Televisió de Catalunya a partir de la propera temporada o, millor dit, es refonien en un de nou.
Això, que en un principi no hauria de ser una mala notícia, es convertia en un pèssim auguri quan es coneixia que el nou programa tindria una durada de 30 minuts.
30 minuts a la setmana per parlar de música de cobla, dansa i música popular i tradicional, com a mínim, la veritat és que sembla un acudit de molt mal gust. Però quan això és negat i rectificat pels caps de programació amb una celeritat i rotunditat inaudites, es reconverteix en una mala notícia de veritat.
Coneixent el que s'ha fet i s'està fent amb la nostra música, puc assegurar que aquest tema no és cap casualitat. La reducció, com a pas previ a la desaparició d'aquests programes és un fet que no tardarà massa a arribar. Igual que s'ha fet amb els programes de ràdio (Mans, Sardanes, So de Cobla...), la graella de la televisió pública no dubtarà gaire a foragitar aquest so i aquesta música, encara que sigui passant-los a qualsevol mena "de noves formes de difussió", com podríen ser la TDT o la televisió per Internet. Temps al temps.
Val la pena llegir l'escrit que ha fet en Titot al seu bloc i reflexionar-hi. Jo vaig un pas més enllà i sí que afirmo que el canvi de govern hi ha influit. No perquè l'anterior fos bo, si no perquè a l'actual no li fan cap falta les caretes. En aquests moments, els responsables culturals del partit majoritari al govern poden fer tranquilament el que els vingui bé en nom de qualsevol igualtat o diversitat. La vergonya que els produeix (a ells principalment, però també a una gran part dels catalans) sentir el so de la cobla o dels instruments tradicionals en qualsevol contexte que hauria de ser considerat normal, ja sigui una programació en horari principal, o sigui un esdeveniment important, aquesta vergonya, ja no la volen suportar més. I, desenganyem-nos, ERC aquí no hi pinta (ni s'atrevirà a dir) res de res.
Quan s'està parlant de fer referèndums sobre la nostra sobirania i els nostres drets, jo començaria per proposar-ne un de molt menys ambiciós, però també prou aclaridor. Preguntaria si els catalans acceptem la música de cobla i la sardana com a característiques del nostre país. Un NO rotund alliberaria a molta gent d'aquella vergonya de la que parlava abans. Jo mateix en faria propaganda d'aquest NO des de dalt dels enfustissats.
Ja va siguent hora d'acabar amb aquestes estratègies d'anihilament cultural, perquè després vindran les de totes les demés expressions que ens caracteritzen. Això sí, sempre en nom de la diversitat, la igualtat i la multiculturalitat.

 
més vilapou - by Templates para novo blogger