Nydia i Rodasons

7.8.07

Fa uns dies va córrer la notícia que els programes Nydia i Rodasons desapareixien de la graella de Televisió de Catalunya a partir de la propera temporada o, millor dit, es refonien en un de nou.
Això, que en un principi no hauria de ser una mala notícia, es convertia en un pèssim auguri quan es coneixia que el nou programa tindria una durada de 30 minuts.
30 minuts a la setmana per parlar de música de cobla, dansa i música popular i tradicional, com a mínim, la veritat és que sembla un acudit de molt mal gust. Però quan això és negat i rectificat pels caps de programació amb una celeritat i rotunditat inaudites, es reconverteix en una mala notícia de veritat.
Coneixent el que s'ha fet i s'està fent amb la nostra música, puc assegurar que aquest tema no és cap casualitat. La reducció, com a pas previ a la desaparició d'aquests programes és un fet que no tardarà massa a arribar. Igual que s'ha fet amb els programes de ràdio (Mans, Sardanes, So de Cobla...), la graella de la televisió pública no dubtarà gaire a foragitar aquest so i aquesta música, encara que sigui passant-los a qualsevol mena "de noves formes de difussió", com podríen ser la TDT o la televisió per Internet. Temps al temps.
Val la pena llegir l'escrit que ha fet en Titot al seu bloc i reflexionar-hi. Jo vaig un pas més enllà i sí que afirmo que el canvi de govern hi ha influit. No perquè l'anterior fos bo, si no perquè a l'actual no li fan cap falta les caretes. En aquests moments, els responsables culturals del partit majoritari al govern poden fer tranquilament el que els vingui bé en nom de qualsevol igualtat o diversitat. La vergonya que els produeix (a ells principalment, però també a una gran part dels catalans) sentir el so de la cobla o dels instruments tradicionals en qualsevol contexte que hauria de ser considerat normal, ja sigui una programació en horari principal, o sigui un esdeveniment important, aquesta vergonya, ja no la volen suportar més. I, desenganyem-nos, ERC aquí no hi pinta (ni s'atrevirà a dir) res de res.
Quan s'està parlant de fer referèndums sobre la nostra sobirania i els nostres drets, jo començaria per proposar-ne un de molt menys ambiciós, però també prou aclaridor. Preguntaria si els catalans acceptem la música de cobla i la sardana com a característiques del nostre país. Un NO rotund alliberaria a molta gent d'aquella vergonya de la que parlava abans. Jo mateix en faria propaganda d'aquest NO des de dalt dels enfustissats.
Ja va siguent hora d'acabar amb aquestes estratègies d'anihilament cultural, perquè després vindran les de totes les demés expressions que ens caracteritzen. Això sí, sempre en nom de la diversitat, la igualtat i la multiculturalitat.

0 comentaris:

 
més vilapou - by Templates para novo blogger