Escolteu sardanes (!?) (No radiat, evidentment)

4.10.06

Totes les cadenes, tant de ràdio com de televisió, refan les seves programacions, normalment, un parell de cops l'any. Això, que acostuma a coincidir amb l'arribada de l'estiu i la tardor, serveix per donar nous aires a les emissores i adeqüar-les a les necesitats que els programadors consideren que han de cobrir. Així, surten nous programes, en cauen d'antics i es retoquen els horaris d'altres.
A Catalunya Ràdio existeix un programa dedicat al món de la Sardana i la cultura popular que porta per nom Mans i que, de fet, és l'únic a tota la graella de les emissores públiques de la Generalitat. El trobem en antena els dissabtes i els diumenges i a la darrera remodelació se li han retocat els horaris: els dissabtes avança la seva hora d'inici fins a les 6 (??!!) del matí per durar 2 hores i mitja, és a dir, de 6 del matí a 2 quarts de 9. "Prime time" que en diuen. Els diumenges el tenim de 2 quarts de 8 a 2 quarts de 9.
Em poden dir els cap-pensants de les nostres ones públiques quin segment de ciutadans pretén trobar o pot trobar els dissabtes a les 6 del matí el pobre director del programa? O és que ja es tracta d'això?
Suposo que sóc jo qui està equivocat, qui no està al dia, qui ha quedat ancorat en estils ja superats. Perquè al cap i a la fi, Catalunya Ràdio dedica 3 hores i mitja a la setmana a la "nostra" música. Quin altre estil està tan ben cuidat a la radiodifussió nacional? Cap, segur. I, a més, no he dit que existeixen 2 programes 2 (!) dedicats a la Sardana que s'emeten exclusicament per internet. Ooooooooohhhh!!!
Repeteixo, quin altre tipus de música o fet cultural té aquest tractament a les emissores públiques de la Generalitat? Cap, segur!
Després d'això encara recordo aquell locutor de Catalunya Cultura que un dia va dir, en directe, que 23 anys de CiU havien fet més mal a la Sardana que tot el franquisme (ho juro, ho juro). Llàstima de no saber qui era aquella patum de la nostra cultura, encara que probablement és el mateix que fa un parell de setmanes vaig tornar a sentir que deia, parlant de la música catalana en general, que estàvem sortint de 23 anys de no-sé-què i vaig deduir que ara sí que anem bé (?).
Probablement sí que sóc jo el que està equivocat, però aquest estil no m'agrada.
La carrincloneria i el provincianisme barat que es vol fer creure que envolta el món de la Sardana i la música tradicional, fent sempre comparacions amb músiques d'altres terres, només és patrimoni d'aquells que ens volen vendre una modernitat i una multiculturalitat totalment venguda als interessos particulars i electorals.
Així ens va!

0 comentaris:

 
més vilapou - by Templates para novo blogger