Cinc principis per canviar una manera de governar (II)

26.1.11

.../...
El quart punt és, potser, més difícil d’encaixar si parlem de comunitats de govern més reduïdes, com el municipi, i no pas d’entitats superiors. Seria la necessitat indispensable de compartir la propietat intel·lectual que està esdevenint innecessària, sota el principi de que compartir és crear riquesa. D’aquesta manera, quin sentit té que l’equip de govern (el que sigui) es guardi d’una manera egoïsta qualsevol idea d’innovació, de desenvolupament local, de millorament de serveis, infraestructures o instal·lacions, sense compartir-ho, des del primer moment, amb la resta del consistori o, evidentment, amb la totalitat de la ciutadania. Internet, una vegada més, ens dóna l’oportunitat de tenir sempre oberts tots els canals d’informació, i això, en tots els sentits, de governant a governat i al revés. O no ha arribat ja l’hora de què les idees surtin de dalt, de baix o del mig? No seria més productiu (i econòmic) implicar a tothom qui vulgui en la creació i desenvolupament dels projectes de tots els nivells?
I aquí és on veiem com tots aquests principis es van interrelacionant entre ells: l’obertura, la col·laboració, la interdependència, la transparència, el compartir-ho tot entre el gestor i el gestionat, amb tota llibertat.
I finalment, la integritat, que seria el resum de totes les propietats que ha de tenir una relació de ciutadania. La manca d’integritat i d’honradesa és el que destrossa qualsevol confiança en qualsevol sistema. I, és clar, aquesta integritat o, millor dit, l’exigència d’integritat ha de ser mútua, entre els que fins ara anomenàvem els de dalt i els de baix. Encara que, si ens hi parem a pensar una mica, estem parlant d’un principi que s’hauria de donar com a suposat des d’un bon principi...
Per tant, hem de ser conscients que estem immersos en un món global on la comunicació, les xarxes socials i internet ens estan donant la mesura i el camí cap a anar transformant la manera de viure, la manera de socialitzar-nos, la manera de gestionar i de ser gestionats, i, en definitiva, la manera de governar i de ser governats.
Suposo que aquí hauria de poder introduir un terme del que parla també Don Tapscott, el prosumer, el "prossumidor", si jo hagués aprofundit una mica en el coneixement d'aquest "gurú". Prossumidor seria la fusió de les paraules productor i consumidor i correspondria a aquell consumidor que és actiu en la difusió i millora d'un producte. Podem fer també aquí una extrapolació de termes en la vida social local? Doncs evidentment que sí. El ciutadà és consumidor dels bens del seu municipi i productor a l'hora. I al mateix temps n'es comunicador, defensor, dissenyador, desenvolupador, etc. O, ho hauria de ser. I serà feina dels gestors del municipi aquesta responsabilització de la ciutadania en tot allò que representa els "bens a consumir", bens de tots i per a tots.
Qui avui no ho vulgui veure serà superat i avançat per la mateixa societat, la civil, la que s’està movent ja amb altres paràmetres com a base de funcionament. La informació i la seva gestió, oberta, transparent, interdependent, són la base per arribar a formar una comunitat local viva, responsable i participativa.
Aquestes eleccions locals que s’acosten ja haurien de marcar diferències en el temps respecte a qualsevol altra confrontació electoral. El coneixement entre la gent i la proximitat haurien de ser les excuses per començar a canviar la manera d’actuar.

 
més vilapou - by Templates para novo blogger