Final ... o no? (no radiat, evidentment)

22.4.06

El dia 2 d'abril de 2006 s'ha acabat el programa Sardanes a Catalunya Cultura, i per tant s'han acabat aquests petits escrits que jo els enviava i ells llegien. Fins aquí, res massa greu; em refereixo a això dels meus petits articles o anècdotes de la "suferta" vida del músic (de cobla).
Però hi ha una cosa que sí que em sembla important, important i greu. Catalunya Ràdio és la cadena d'emissores de la Generalitat de Catalunya, és a dir la ràdio pública. Considero que té un seguit d'obligacions "morals" o culturals envers la societat. Una d'elles és la difussió de la música tradicional del país, i, conseqüentment, la realització de programes que l'ajudin, la donin a conèixer i la potenciïn. De les tres emissores que té la cadena, cada una d'elles tenia un programa específic. Ara ja en queda només un: Mans, a Catalunya Ràdio, els dissabtes i diumenges de 7,30 a 8,30 h. Horari de màxima audiència. El programa So de Cobla de Catalunya Música i Sardanes de Catalunya Cultura han desaparegut.
La direcció de la senyora Montserrat Minobis primer i d'Oleguer Sarsanedas després ens han deixat en aquesta posició, però considero que ells només són uns peons de tota aquesta partida. Fent un símil futbolístic, la Minobis ha centrat i en Sarsanedas ha rematat de cap. Total, és una jugada del partit, i això és el que em preocupa: només és una jugada del partit, i el partit continua. I aquest partit té uns organitzadors, uns promotors, uns entrenadors, uns presidents de la Lliga... On volen anar a parar?
Ja sé que la sardana no és una cosa transcendental, però és la nostra dansa, és la nostra música. I això ens fa vergonya! Som incapassos de defensar-ho? Som incapassos d'escoltar música "nostra" en horaris normals sense posar-nos vermells pel que pensaran els de fora?
Ara em diran que s'ha aumentat la quantitat d'interpretacions repartides en tot l'horari, que són nous temps, noves èpoques, noves tecnologies, Internet..., resumint, que no queda bé posar aquesta nostra música tan...carrinclona. Això sí, podrem escoltar músiques del món a totes hores, del món mundial que hi ha més enllà de les nostres fronteres (fronteres irreals, perquè tampoc en tenim de reals).
Segurament (diran) m'equivoco en moltes coses de les que acabo d'escriure, però em sembla que no. Em considero tan "modern" i "actualitzat" com el que més, però m'agrada aquesta música, els seus instruments, el seu timbre, el seu so. I us asseguro que no té res a envejar a les dels altres llocs.
Sé que ells, els de dalt, els d'ara i els de després, ni em llegiran ni em faran cas, però tinc més raó del que sembla.
I ells ho saben.

Radiat el 2 d'abril de 2006

3.4.06

Hola, bon dia!
Avui, i no sé per què, voldria parlar del final de les audicions. Com tots sabreu, les audicions es composen tradicionalment de sis sardanes, al final de les quals es fa una repetició d'un curt i un llarg de la darrerra. El repicó és com un comiat, com un petit homenatge que es fan els músics i els balladors per celebrar l'acabament de la trobada.
De repeticions també se'n fan quan una sardana ha agradat molt al públic. Seguint aquesta regla de tres, si la interpretació de la sardana ha agradat molt a la cobla, seria just que ella mateixa es concedís fer un bis, encara que la cobla normalment hi té molt poc a dir.
D'un temps cap aquí el que s'ha posat de moda és fer dues repeticions al final, però no com una concessió dels músics sinó com una exigència dels sardanistes. No diré pas que no m'agradi com a músic que es valori la feina ben feta, però sí que voldria que això no es convertís en una tradició forçada. Crec que la segona repetició només s'hauria de demanar en ocasions especials en què la ballada hagi sortit realment rodona. Però si el públic ho demana, tocarem les repeticions que facin falta.
Bé, doncs com que sembla que s'ha acabta l'audició direm allò de: Fora!, cop final i, VISCA!!

Radiat el 26 de març de 2006

26.3.06

Hola bon dia!
Sembla que ja ha arribat la primavera. I al món de la sardana això vol dir que ja han arribat els aplecs. Cada diumenge en tenim un d'important com a mínim, i algunes setmanes n'hi poden haver uns quants a la mateixa hora i a pocs quilòmetres de distància.
Això dels aplecs ho podríem definir com una concentració de gent que s'acostuma a repetir força, que escolten tres o quatre cobles que s'acostumen a repetir d'un lloc a l'altre i que escolten unes sardanes que també es repeteixen a cada aplec. En tots aquests aplecs també hi ha un moment important, que és quan cada cobla interpreta una sardana obligada que acostuma a ser la mateixa per cada intèrpret durant tota la temporada. Aquesta sardana és gravada habitualment per molta gent amb els seus cassettes, mini-discs o MP3. Normalment els que les graven seran també els mateixos d'una manera repetitiva d'aplec a aplec.
El públic habitual ja coneix als músics, faltaria més, i acostuma a tenir petites xerrades amb ells, que també es repeteixen setmana sí setmana no, fent les mateixes brometes i els mateixos acudits.
Actualment hi ha el costum de fer dinars populars, que tenen sempre el mateix menú, arròs o fideuà i pollastre o no. Excepte els cuiners, la majoria de comensals es van repetint també d'aplec a aplec.
No voldria acabar aquest comentari sense dir que els músics estem encantats de poder tenir uns quants aplecs fixos que ja ens apuntem a l'agenda tant punt l'acabem de comprar. I que durin.
Però després tothom es pregunta què cal canviar al món de la sardana perquè el jovent s'hi apunti abans dels trenta-nou anys.

Enviat el 9 de març de 2006

9.3.06

Hola bon dia!
Avui estava pensant que he de trucar als companys de la cobla per quedar pel diumenge. Això d'anar uns quants sempre en el mateix cotxe en diem fer línia. Així podem tenir la línia de la costa, la línia fantàstica, la línia rara, la línia dels de can fanga, etc. Cada cobla acostuma a anomenar d'alguna manera els grups de músics que van sempre junts.
Però el que ja és una mica més difícil és dir l'hora, ja que la línia acostuma a fer més d'una parada, i s'ha de calcular l'hora a la que passaràs per cada poble. Però amb el temps un s'acaba fent un especialista d'això de calcular trajectes. És clar que també has de tenir en compte que et pots trobar les caravanes dels "domingueros" a l'estiu, o alguna cursa de bicicletes, o uns quants camions si vas per l'Eix Transversal, els semàfors de Bordils, Celrà o Calella, i també aquell avi que va tranquilament per la carretera explicant com ha canviat el paisatge des de que es va comprar el primer cotxe.
I quan et sembla que ja saps a quina hora has de quedar, hi has d'afegir el retard habitual de cada músic, començant per tu mateix. Total, una feina d'enginyeria.

Radiat el 19 de febrer de 2006

19.2.06

Hola, bon dia!
Com ja sabreu alguns, vaig començar les col.laboracions en aquest programa gràcies a què escric un bloc. Doncs l'última que corre per aquest "mundillo" dels blocs és fer un MEME. Us explico: es tracta de dir 5 manies o rareses personals. Si m'ho permeteu, avui faré un MEME musical.
1. Abans de començar una audició sempre segueixo el mateix ordre: muntar el faristol, desenfundar l'instrument, col.locar bé la funda, situar bé la cadira i afinar. Sempre que puc per aquest ordre.
2. No m'agrada que mentre estic tocant s'acosti un sardanista a dos dits de la cara per mirar a la particel.la el nom i el tiratge de la sardana. I a sobre ho acabi preguntant.
3. No suporto els músics que a les sardanes de conjunt dels aplecs es dediquen a tocar coses que no hi ha al paper.
4. M'agrada mirar les rotllanes en què la gent somriu i disfruta la música.
5. No m'agraden els balladors que no consideren bona una sardana pel fet de no ser "balladora".
Bé, ja està, i ara toca passar el MEME a 5 persones, que si volen, el poden continuar: el passo a en Quim, la Jordina, en Sergi, en Toni Martín i en Xavier Solà.
Que hi hagi sort!

Enviat el15 de febrer de 2006

15.2.06

Hola, bon dia!
Escric aquest correu després de veure un partit de futbol per la tele. Aquest any, entre el Barça a la Lliga i la Champions i l'Espanyol, a la Copa i a la UEFA, podem disfrutar força del futbol. Però el que m'ha fet gràcia del partit que acabo de veure és que l'àrbitre portava un micròfon i un auricular, sembla ser que per comunicar-se amb els seus ajudants. Això m'ha fet pensar en que l'àrbitre també podia aprofitar per escoltar música o les darreres notícies d'actualitat mentre feia la seva feina. De vegades sembla que estan pensant en qualsevol cosa menys en el partit que estan pitant.
Però parlem de músics i de sardanistes. He conegut alguns músics que en plena Lliga portaven l'auricular escoltant en Puyal mentre estaven tocant una audició, i no us enganyo. Això, i en un altre nivell, es veu que també ho feia en Tete Montoliu. A mi em fa una mica de por, perquè sempre m'ha semblat que segons l'emoció de la jugada, el ritme de la sardana se'n podria resentir. Imagineu una jugada d'aquelles d'en Ronaldinho, en la que es passa a cinc o sis contraris i després fa gol, si el tenor solista de la cobla portés un auricular i seguís el joc. El cant podria anar fent canvis de ritme fins acabar en un pinyol sostingut de onze o dotze compassos mentre el músic es posa dret i aixeca la tenora com si celebrés un gol. Pobres balladors! I si el que escoltés el partit fos el contrabaixista, quins canvis de ritme i podrien haver; es podria passar d'una sardana a un fox i acabar en un bolero.
Vaja, que millor no barrejar el futbol i la feina, que mai se sap com pot acabar la cosa...i el partit.

Radiat el 29 de gener de 2006

29.1.06

Hola bon dia!
Estem passant ara aquells dies que van de les festes de Nadal a Carnestoltes. Pels músics el Carnestoltes significa el canvi de temporada, és a dir que el canvi ve marcat per la disbauxa del Carnaval.
El canvi de temporada vol dir, entre d'altres coses, que hi pot haver canvi a la plantilla dels músics i, sobretot, canvi de vestuari. Això és molt important! I no ho és tant pel nou vestit que es tria si no per les discusions que això pot provocar. Normalment ja està clar que es necessita roba nova, però el que és realment difícil és trobar-ne una que agradi a tothom i després, trobar qui se'n cuidarà de la feinada de buscar la roba, les talles, anar a provar, anar-ho a buscar.... Aquest tema ha portat problemes importants en algunes Cobles. I podem donar gràcies que ara es canvia el vestit d'hivern que sempre és molt més clàssic i dóna menys possibilitats, però quan arriba l'estiu, la feinada es multiplica. Que si americana o no, corbata o coll obert, camisa per dintre o per fora, camisa o "polo" o samarreta, sabates o sandàlies, amb mitjons o sense, colors vius o pàlids, a la moda o clàssics.
Quan s'acosti l'estiu ja tornaré a entrar en el tema.

Radiat el 22 de gener de 2006

22.1.06

Hola bon dia!
Sembla que ja han passat totes les festes de Nadal, Cap d'Any i Reis. Ara ens toca tranquilitat i a esperar el bon temps amb el que vindran els aplecs i les ballades. Pels músics, tocar aquests dies de festa és una mica empipador (per dir-ho bé), ja que s'han de compaginar els dinars, la família, les festes i anar a tocar. No s'acostuma a tocar massa però sempre t'enganxa algun dia. Si és Nadal malament per allò de la nit anterior. Si és Sant Esteve igual, pels menjars que portes ja fets. El dia de Cap d'Any és mortal perquè les sardanes et retrunyen al cap i no es pot aguantar. I si a sobre has d'anar a tocar el dia 1 de gener a les 7 del matí a veure com surt el sol,... ni m'ho imagino. Com a mínim hi ha dues cobles que ho fan. Pobres!!
Un altre cas és el de la Cavalcada de Reis. És un dia maco perquè veus les cares de felicitat dels nens quan veuen els Reis, i com els donen caramels, i com els tiren pel cap dels músics. Molt maco. Aquest any m'ha tocat fer-ne una de cavalcada. Llàstima que anava plovinejant i al final els músics vam acabar corrent cap a l'Ajuntament on al menys hi havia lloc per aixoplugar-se. Sembla ser que els Reis no es van enfadar perquè l'endemà vaig trobar algun regal al balcó.
Bon Any a tothom!

Radiat el 18 de desembre de 2005

18.12.05

Hola bon dia!
En el moment que escric això m'acaben de tornar el meu primer mòbil. És una antigualla encara que només té 12 anys. Ha evolucionat molt aquest tema! Abans els músics marxaven el matí i tornaven a la nit o a la matinada i no feia falta trucar a no ser que fos una emergència. Avui dia com que fins i tot els nens ténen mòbil, doncs es truca a casa cada moment (o no). Encara recordo quan la cobla on jo tocava va comprar un mòbil. Va costar quasi tant com una audició sencera: més de 60.000 pessetes de fa 15 anys. Això sí, la nostra cobla tenia mòbil i les altres no. Al cap de 2 anys, tots els músics en tenien un de més petit i el de la cobla semblava un telèfon de sobretaula. És el progrés. I d'aquí quatre dies connectarem el portàtil i podrem publicar directament les cròniques i els comentaris de les audicions. El que deia, el progrés.

Enviat el 15 de desembre de 2005

15.12.05

Hola bon dia!
Quan cada diumenge dieu les audicions que es fan durant el dia, trobeu que hi ha cobles que en fan dues o tres i sempre surt el comentari dels desplaçaments i de si arribaran a l’hora o no. Sobre això us voldria explicar un cas real que es va donar en una cobla ja desapareguda.
Era un 11 de setembre i el representant va acceptar fer una audició a la vora de Sant Quirze de Besora a dos quarts de 5 de la tarda i una altra a les 7 al Maresme. La lògica ja deia que no s’arribaria a temps de cap manera. Amb una gran visió de la jugada el representant va decidir començar puntualment a les 4 i així guanyar mitja horeta. Van tocar la primera sardana amb només 2 o 3 persones que s’ho miraven de lluny. Quan van acabar la sardana es va acostar un d’aquells homes i els va dir:
-La sardana ha estat molt bé i veig que heu aprofitat el temps per assajar, perquè l’audició comença d’aquí a mitja hora, i són 6 sardanes.
A dos quarts de cinc varen fer l’audició normal i van arribar a l’altra amb més d’una hora de retard.
Evidentment no van tornar a ser llogats mai més a cap del dos pobles.
Com a “guinda” final us diré que a la nit tenien una tercera audició a la que també van arribar més de mitja hora tard. Total, un desastre.

Radiat el 4 de desembre de 2005

4.12.05

Hola bon dia!
Avui voldria parlar-vos d'un tema més tangible i més d'acord amb l'horari: dels dinars dels músics. Qui no ha sentit a parlar del que arriben a menjar els músics? He de dir que una de les coses que primer preguntem quan anem a tocar a una Festa Major o a un Aplec, és on dinarem. No em queixaré pas dels que ens donen avui dia, però tots enyorem els dinars de Festa Major d'abans. Els músics més veterans encara expliquen quan les famílies del poble es repartien els músics i se'ls emportaven a casa seva a menjar i dormir. Jo, com que no he tocat en orquestra ja no ho he viscut, però si que recordo un dinar on ens van portar fins a 7 plats, i us asseguro que les mesures no eren d'aquestes de restaurant de disseny. Eren altres temps. També recordo algun dinar en ple estiu en una terrassa amb dos parasols per 15 persones, i algun dia que la carn era més de color blau que vermell.
Però el dinar típic d'arròs de primer i pollastre rostit de segon continua situat al primer lloc de la classificació, tant per quantitat com per qualitat.
Que tingueu bon profit!

Radiat el 27 de novembre de 2005

27.11.05

Hola bon dia!
Avui m’he llevat una mica reflexiu. M’he vist a dalt d’un escenari amb tot el públic a baix i amb tota la diversitat de pensaments i opinions que tenen. En aquest mon de la sardana sempre m’ha semblat que som pocs i dividits. No amb postures irreconciliables sinó que cada sector considera que la seva opinió és la bona. Com a tot arreu? No! Aquí, com que barregem la cultura, el sentiment, la tradició, el patriotisme i l’art, tothom creu que està més capacitat que els demés. I tothom entra en el terreny dels altres.
Sembla a ser que es volia convocar una mena de debat sobre el tema i al final no s’ha fet. A l’hora de parlar tothom és important però ningú és imprescindible i cal que tots els sectors ho vegin així. No ens podem queixar de què som pocs i després voler que només parlin els quatre o cinc escollits.
Innovar no vol dir trencar amb la tradició i tampoc vol dir forçar canvis innecessaris. Però això comporta parlar i que tothom, repeteixo tothom hi pugui dir la seva.

Radiat el 13 de novembre de 2005

13.11.05

Hola, bon dia!
Avui directament voldria llençar una pregunta a l'aire: Es poden tocar sardanes de concert en una ballada? I més encara, quines són les sardanes de concert? Existeixen? Hi ha una sèrie de sardanes que els balladors només admeten que es toquin com a primera o segona de la ballada. Són sardanes menys saltadores però que la majoria de vegades són musicalment molt interessants i més complexes d'interpretar. Aleshores, per què hi ha gent que s'enfada quan les toques? i posats a llençar preguntes, qui ha de marcar el programa de l'audició? Jo crec que algunes cobles, per la seva qualitat estan quasi obligades a tocar alguna d'aquestes sardanes i així el públic en podrà gaudir en un lloc que no sigui un concert tot i que moltes vegades no ho són de concert sinó que són sardanes no balladores. Si fem un símil futbolístic diria que la meva cobla no és de les que va a la Champions, però tampoc és de les que està a punt de baixar, sino que ens movem a la zona mitja de la classificació. I això ho dic perquè alguna vegada els balladors ens han arribat a comparar amb les de la Champions perquè nosaltres els hem fet ballar i saltar més. I la qualitat de la música? i la de la interpretació? Nosaltres també en tenim de qualitat però hi ha coses que no fa falta comparar. Amb tot això el que vull dir és que les sardanes no són més o menys bones perquè siguin més balladores ni les cobles perquè facin saltar més o menys. Als músics ens agrada veure saltar però també que es valori una bona interpretació i encara més una bona composició.

Radiat el 30 d'octubre de 2005

30.10.05

Hola, bon dia!
Fa uns dies, a la mitja part d'una audició vaig anar al bar de l'organització i vaig demanar un refresc. Quan me'l van servir i em van dir que valia 1 euro, vaig fer aquella pregunta típica que fem:
-Pels músics també?
La senyora em va contestar:
-Que no cobres tu?
Immediatament li vaig donar l'euro tot dient-li que si en valia 2 també els hi pagava.
El tema no és l'euro que valia el refresc o l'aigua sino que si mentre toquem ens mereixem una mica de beguda a càrrec de l'organització o no cal. No m'imagino a cap artista, cantant, músic o esportista, fora dels músics de cobla, anant a la mitja part a comprar-se una ampolla d'aigua. També he de dir que aquest fet no és general ja que a la majoria de llocs que toquem no hi ha bar de l'organització i directament ens hem d'espavilar. Que tinguem un escenari adequat, resguardat del sol, amb les seves cadires i una mica d'aigua no crec que sigui demanar massa, sobretot pels preus que anem la majoria de cobles.
Espero que amb aquest comentari no es molesti ningú, però si volem que la nostra música i la nostra dansa estiguin al lloc que es mereixen, hem de començar per cuidar els detalls i ...els músics.

Radiat el 23 d'octubre de 2005

23.10.05

Hola, bon dia,
L’altra dia vaig estar a punt d’oblidar-me d’escoltar el programa, però quan va ser l’hora sí que me’n vaig recordar (per cert, hauríeu de fer córrer la lletra de la sardana de l’Estatut). Bé, el que us volia dir és que la memòria ens falla de vegades a tots, músics inclosos. Jo he vist com al moment de començar una audició un músic es donava compte que s’havia oblidat el faristol, ja sigui el de peu o el que va acoplat a l’instrument, amb el problema que això porta per aguantar les partitures. També he vist oblidar-se de tudells, canyes (les bones), la boquilla del fiscorn o del trombó, l’arquet del contrabaix i fins i tot el flabiol sencer. Una vegada també vam aparèixer a una audició sense la maleta de les partitures. No parlem ja d’oblidar-se la corbata, aparèixer amb una camisa diferent, oblidar-se del canvi d’hora o després d’un llarg desplaçament, adonar-se que no s’han portat les sabates de vestir o el vestit sencer de músic. Per sort aquests oblits són de tant en tant, encara que els balladors te'ls recorden durant força temps.

Radiat el 9 d'octubre de 2005

20.10.05

Hola, bon dia!
L'arribada de la tardor, els músics la notem principalment de dues maneres: tenim menys audicions i les carreteres estan més buides. Això de les carreteres és un tema que seguim amb molt d'interès. Cada vegada que el ministre o el conseller de torn comunica el desdoblament o la variant d'alguna via, nosaltres comencem a comptar el temps que ens podrem estalviar en els desplaçaments. Jo, per exemple, he fet moltíssimes vegades la carretera que va de Maçanet cap a la costa fins a Palamós, Palafrugell i Begur. Ha anat passant el temps i no en fa tant que ens desviàvem per Romanyà i els seus mil revolts fins a Calonge per avançar la caravana que es feia a la Costa d'Alou, després a Santa Cristina, després a Sant Feliu i ara a Platja d'Aro. En aquest moment estem tots pendents del desdoblament Vidreres-Llagostera i de la variant de Montràs, perquè ja no ens queden dreceres per fer ni camins per provar. Cridem des d'aquí als Ministres i Consellers que no esperin a les properes eleccions ni al nou Estatut i pensin en els músics a més d'en els vots.

Radiat el 25 de setembre de 2005

19.10.05

Hola, bon dia!
Estava avui fent un repàs de fotografies per preparar el blog i he anat a parar a una de fa uns anys, pocs dies després que anéssim a tocar a la Catalunya Nord. Allà vam fer un "llevat de taula". Us ho explico. Després de les sardanes del migdia van dividir la cobla en dues, just a l'hora de dinar. Una de les dues semi-cobles va anar a peu pel poble, parant davant les cases on els oferia una petita serenata. L'altra, feia el mateix, però per les cases dels afores, a dalt d'un remolc. En ple estiu i a ple sol, passejar en un tractor i anar de casa en casa a 200 m. l'una de l'altra acaba fent una gràcia de nassos. Això sí, a totes et donaven el traguet i les pastes. Músics de més edat que jo en podrien explicar moltes d'aquestes. Per cert, a la nit en un altre lloc fèiem una audició i el contrabaix no sonava gens. Amb el sol la fusta estava resseca i "muda". Aquell dia sense saber-ho s'hi va jugar l'instrument.
Bé, un altre dia us parlaré d'això de tenir els músics al sol.
Fins una altra.

Radiat el 18 de setembre de 2005

Bon dia. Aquí Vilapou, el de les escales. Em vaig assebentar que el diumenge passat vau esmentar el meu blog, però no ho vaig poder sentir perquè estava tocant, i si no estic tocant l'onze de setembre al migdia, potser que em retiri. Però, per cert, sabeu el que és trobar un substitut, un "bolo", l'onze de setembre? Vaig viure la recerca i captura de contrabaixista per 4 (sí 4) audicions d'un onze de setembre de fa uns anys. Com a màxim trobàvem combinacions per a dues. Al final ens van donar el telèfon d'un noi que feia clàssic i mai havia tocat sardanes. La veritat és que el van ben enganyar. Amb tota la seva bona fe i els dits plens d'esparadrap, va aguantar estoicament les quatre audicions mentre jurava que mai més tornaria a tocar sardanes. De ben segur que ho ha complert, però aquell dia va treure una cobla i quatre pobles d'un bon problema. Potser hauríem d'anar pensant en una cobla amb dos o tres reserves a la banqueta per poder fer alguns canvis durant la jornada. Des d'aquí el record i l'agraïment al company músic.
Apa, fins una altra!