Radiat el 27 de novembre de 2005

27.11.05

Hola bon dia!
Avui m’he llevat una mica reflexiu. M’he vist a dalt d’un escenari amb tot el públic a baix i amb tota la diversitat de pensaments i opinions que tenen. En aquest mon de la sardana sempre m’ha semblat que som pocs i dividits. No amb postures irreconciliables sinó que cada sector considera que la seva opinió és la bona. Com a tot arreu? No! Aquí, com que barregem la cultura, el sentiment, la tradició, el patriotisme i l’art, tothom creu que està més capacitat que els demés. I tothom entra en el terreny dels altres.
Sembla a ser que es volia convocar una mena de debat sobre el tema i al final no s’ha fet. A l’hora de parlar tothom és important però ningú és imprescindible i cal que tots els sectors ho vegin així. No ens podem queixar de què som pocs i després voler que només parlin els quatre o cinc escollits.
Innovar no vol dir trencar amb la tradició i tampoc vol dir forçar canvis innecessaris. Però això comporta parlar i que tothom, repeteixo tothom hi pugui dir la seva.