Una transardana

7.8.08

Molt s'ha parlat sobre la manca d'evolució de la sardana i/o la seva necessària adeqüació a un format més assequible a la gent jove (quina mania en voler treure la sardana de la plaça o de l'auditori i portar-la a la discoteca o llocs per l'estil!). Però de coses ja se n'han fet i d'experiències déu n'hi do de les que hi ha. Hem vist la sardana de set tirades, la sardanova, i també aquesta altra innovació que no per haver tingut poc ressó, no és interessant: la Transardana.
Aquesta creació de Marcel Casellas, un autèntic innovador, sacsejador i revolucionari de la nostra música tradicional i popular (en el sentit més ampli de la paraula), és una variació sobre la base de la sardana curta, conservant la seva estructura, el compàs i aspectes melòdics i rítmics, però fent incursions lliures en tota mena d'estils. L'orquestra, en aquest cas, ajunta els instruments de la cobla amb altres com el saxo, el piano,la mandolina, l'acordió, la tuba, la guitarra o les percusions.
El resultat és molt interessant.

Article de Pilar Rahola

9.6.08

Interessantíssim article de Pilar Rahola a La Vanguardia:
"¿Está agonizando la sardana?"

Un estàndard de jazz

20.5.08

Per què no atrevir-nos amb un estàndard de Glen Miller? Pot una cobla interpretar jazz?
Evidentment que sí i si, a més, li afegim els instruments d'una formació de rock o reforcem la secció convenient de la cobla, podem arribar a qualsevol tessitura que ens proposem.
Provem a escoltar aquest Moonlight Serenade, arranjat per l'ocasió per en Xavier Roger, "Richie", i interpretat per la formació de Santi Arisa i la Coblamporània.

Primera entrada amb cobla

28.4.08

A partir d'haver creat al Facebook un grup anomenat "La Cobla i La sardana, referents musicals de Catalunya", voldria iniciar avui un seguit d'escrits que vagin acompanyats d'una peça de música de cobla, o per a cobla, o amb cobla, sigui la modalitat que sigui.
El que jo voldria reivindicar és la modernitat, l'actualitat i les possibilitats que té la cobla, al mateix temps que reivindicar-ne la musicalitat, la sonoritat i la seva condició de formació clàssica.
Una mena d'embolic prou interessant...
Per començar una sardana de Pau Casals: Sant Martí del Canigó.

Es podria analitzar molt. Dir que tira 38/155, llarguíssima... Podem parlar del potent inici dels curts, de la introducció que fan cap els llargs, el cant dels fiscorns, les trompetes, el creixent amb la tenora, la força de les canyes per anar a parar al cant del tenor, suau, cuidat, melangiós i, després, el xiuxiueig de tots els instruments que ens porta a un tranquil final...

Ens podem imaginar el Canigó, el Monestir, el Pirineu sencer, o res de tot això. Però aquí és on hi ha la sensibilitat de cada persona. Pel demés ja hi ha els especialistes.

I voldria acabar aquesta primera entrada amb una altra ració de música. I aquesta vegada amb formació de cobla i formació de rock. És perfectament compatible. La Dharma i la Cobla Mediterrània en una versió sobre aquella obra de Pau Casals.

La Cobla al Facebook

28.2.08

Fa un temps vaig sentir a parlar meravelles del Facebook, allò que en diuen una xarxa social per contactar entre persones relacionades per alguna mena d'amistat més o menys real, més o menys virtual...
Allà em vaig fent amb vells amics del blog, coneguts reals i personalitats totalment desconegudes del tot. És un bon entreteniment. M'adhereixo a causes, reivindicacions, grups...
El diumenge vaig decidir crear-ne un de grup. Serà el meu primer (i probablement únic) estudi sociològic. S'anomena: "La Cobla i la Sardana, referents musicals de Catalunya".
Estaria bé poder aplegar molta gent sota aquest paraigües virtual i poder donar opinions deshinibides sobre què en pensem realment de la nostra música, de la Cobla i de la Sardana.
L'experiment ha quedat inaugurat.