Radiat el 18 de desembre de 2005

18.12.05

Hola bon dia!
En el moment que escric això m'acaben de tornar el meu primer mòbil. És una antigualla encara que només té 12 anys. Ha evolucionat molt aquest tema! Abans els músics marxaven el matí i tornaven a la nit o a la matinada i no feia falta trucar a no ser que fos una emergència. Avui dia com que fins i tot els nens ténen mòbil, doncs es truca a casa cada moment (o no). Encara recordo quan la cobla on jo tocava va comprar un mòbil. Va costar quasi tant com una audició sencera: més de 60.000 pessetes de fa 15 anys. Això sí, la nostra cobla tenia mòbil i les altres no. Al cap de 2 anys, tots els músics en tenien un de més petit i el de la cobla semblava un telèfon de sobretaula. És el progrés. I d'aquí quatre dies connectarem el portàtil i podrem publicar directament les cròniques i els comentaris de les audicions. El que deia, el progrés.

Enviat el 15 de desembre de 2005

15.12.05

Hola bon dia!
Quan cada diumenge dieu les audicions que es fan durant el dia, trobeu que hi ha cobles que en fan dues o tres i sempre surt el comentari dels desplaçaments i de si arribaran a l’hora o no. Sobre això us voldria explicar un cas real que es va donar en una cobla ja desapareguda.
Era un 11 de setembre i el representant va acceptar fer una audició a la vora de Sant Quirze de Besora a dos quarts de 5 de la tarda i una altra a les 7 al Maresme. La lògica ja deia que no s’arribaria a temps de cap manera. Amb una gran visió de la jugada el representant va decidir començar puntualment a les 4 i així guanyar mitja horeta. Van tocar la primera sardana amb només 2 o 3 persones que s’ho miraven de lluny. Quan van acabar la sardana es va acostar un d’aquells homes i els va dir:
-La sardana ha estat molt bé i veig que heu aprofitat el temps per assajar, perquè l’audició comença d’aquí a mitja hora, i són 6 sardanes.
A dos quarts de cinc varen fer l’audició normal i van arribar a l’altra amb més d’una hora de retard.
Evidentment no van tornar a ser llogats mai més a cap del dos pobles.
Com a “guinda” final us diré que a la nit tenien una tercera audició a la que també van arribar més de mitja hora tard. Total, un desastre.

Radiat el 4 de desembre de 2005

4.12.05

Hola bon dia!
Avui voldria parlar-vos d'un tema més tangible i més d'acord amb l'horari: dels dinars dels músics. Qui no ha sentit a parlar del que arriben a menjar els músics? He de dir que una de les coses que primer preguntem quan anem a tocar a una Festa Major o a un Aplec, és on dinarem. No em queixaré pas dels que ens donen avui dia, però tots enyorem els dinars de Festa Major d'abans. Els músics més veterans encara expliquen quan les famílies del poble es repartien els músics i se'ls emportaven a casa seva a menjar i dormir. Jo, com que no he tocat en orquestra ja no ho he viscut, però si que recordo un dinar on ens van portar fins a 7 plats, i us asseguro que les mesures no eren d'aquestes de restaurant de disseny. Eren altres temps. També recordo algun dinar en ple estiu en una terrassa amb dos parasols per 15 persones, i algun dia que la carn era més de color blau que vermell.
Però el dinar típic d'arròs de primer i pollastre rostit de segon continua situat al primer lloc de la classificació, tant per quantitat com per qualitat.
Que tingueu bon profit!

Radiat el 27 de novembre de 2005

27.11.05

Hola bon dia!
Avui m’he llevat una mica reflexiu. M’he vist a dalt d’un escenari amb tot el públic a baix i amb tota la diversitat de pensaments i opinions que tenen. En aquest mon de la sardana sempre m’ha semblat que som pocs i dividits. No amb postures irreconciliables sinó que cada sector considera que la seva opinió és la bona. Com a tot arreu? No! Aquí, com que barregem la cultura, el sentiment, la tradició, el patriotisme i l’art, tothom creu que està més capacitat que els demés. I tothom entra en el terreny dels altres.
Sembla a ser que es volia convocar una mena de debat sobre el tema i al final no s’ha fet. A l’hora de parlar tothom és important però ningú és imprescindible i cal que tots els sectors ho vegin així. No ens podem queixar de què som pocs i després voler que només parlin els quatre o cinc escollits.
Innovar no vol dir trencar amb la tradició i tampoc vol dir forçar canvis innecessaris. Però això comporta parlar i que tothom, repeteixo tothom hi pugui dir la seva.

Radiat el 13 de novembre de 2005

13.11.05

Hola, bon dia!
Avui directament voldria llençar una pregunta a l'aire: Es poden tocar sardanes de concert en una ballada? I més encara, quines són les sardanes de concert? Existeixen? Hi ha una sèrie de sardanes que els balladors només admeten que es toquin com a primera o segona de la ballada. Són sardanes menys saltadores però que la majoria de vegades són musicalment molt interessants i més complexes d'interpretar. Aleshores, per què hi ha gent que s'enfada quan les toques? i posats a llençar preguntes, qui ha de marcar el programa de l'audició? Jo crec que algunes cobles, per la seva qualitat estan quasi obligades a tocar alguna d'aquestes sardanes i així el públic en podrà gaudir en un lloc que no sigui un concert tot i que moltes vegades no ho són de concert sinó que són sardanes no balladores. Si fem un símil futbolístic diria que la meva cobla no és de les que va a la Champions, però tampoc és de les que està a punt de baixar, sino que ens movem a la zona mitja de la classificació. I això ho dic perquè alguna vegada els balladors ens han arribat a comparar amb les de la Champions perquè nosaltres els hem fet ballar i saltar més. I la qualitat de la música? i la de la interpretació? Nosaltres també en tenim de qualitat però hi ha coses que no fa falta comparar. Amb tot això el que vull dir és que les sardanes no són més o menys bones perquè siguin més balladores ni les cobles perquè facin saltar més o menys. Als músics ens agrada veure saltar però també que es valori una bona interpretació i encara més una bona composició.

Radiat el 30 d'octubre de 2005

30.10.05

Hola, bon dia!
Fa uns dies, a la mitja part d'una audició vaig anar al bar de l'organització i vaig demanar un refresc. Quan me'l van servir i em van dir que valia 1 euro, vaig fer aquella pregunta típica que fem:
-Pels músics també?
La senyora em va contestar:
-Que no cobres tu?
Immediatament li vaig donar l'euro tot dient-li que si en valia 2 també els hi pagava.
El tema no és l'euro que valia el refresc o l'aigua sino que si mentre toquem ens mereixem una mica de beguda a càrrec de l'organització o no cal. No m'imagino a cap artista, cantant, músic o esportista, fora dels músics de cobla, anant a la mitja part a comprar-se una ampolla d'aigua. També he de dir que aquest fet no és general ja que a la majoria de llocs que toquem no hi ha bar de l'organització i directament ens hem d'espavilar. Que tinguem un escenari adequat, resguardat del sol, amb les seves cadires i una mica d'aigua no crec que sigui demanar massa, sobretot pels preus que anem la majoria de cobles.
Espero que amb aquest comentari no es molesti ningú, però si volem que la nostra música i la nostra dansa estiguin al lloc que es mereixen, hem de començar per cuidar els detalls i ...els músics.

Radiat el 23 d'octubre de 2005

23.10.05

Hola, bon dia,
L’altra dia vaig estar a punt d’oblidar-me d’escoltar el programa, però quan va ser l’hora sí que me’n vaig recordar (per cert, hauríeu de fer córrer la lletra de la sardana de l’Estatut). Bé, el que us volia dir és que la memòria ens falla de vegades a tots, músics inclosos. Jo he vist com al moment de començar una audició un músic es donava compte que s’havia oblidat el faristol, ja sigui el de peu o el que va acoplat a l’instrument, amb el problema que això porta per aguantar les partitures. També he vist oblidar-se de tudells, canyes (les bones), la boquilla del fiscorn o del trombó, l’arquet del contrabaix i fins i tot el flabiol sencer. Una vegada també vam aparèixer a una audició sense la maleta de les partitures. No parlem ja d’oblidar-se la corbata, aparèixer amb una camisa diferent, oblidar-se del canvi d’hora o després d’un llarg desplaçament, adonar-se que no s’han portat les sabates de vestir o el vestit sencer de músic. Per sort aquests oblits són de tant en tant, encara que els balladors te'ls recorden durant força temps.

Radiat el 9 d'octubre de 2005

20.10.05

Hola, bon dia!
L'arribada de la tardor, els músics la notem principalment de dues maneres: tenim menys audicions i les carreteres estan més buides. Això de les carreteres és un tema que seguim amb molt d'interès. Cada vegada que el ministre o el conseller de torn comunica el desdoblament o la variant d'alguna via, nosaltres comencem a comptar el temps que ens podrem estalviar en els desplaçaments. Jo, per exemple, he fet moltíssimes vegades la carretera que va de Maçanet cap a la costa fins a Palamós, Palafrugell i Begur. Ha anat passant el temps i no en fa tant que ens desviàvem per Romanyà i els seus mil revolts fins a Calonge per avançar la caravana que es feia a la Costa d'Alou, després a Santa Cristina, després a Sant Feliu i ara a Platja d'Aro. En aquest moment estem tots pendents del desdoblament Vidreres-Llagostera i de la variant de Montràs, perquè ja no ens queden dreceres per fer ni camins per provar. Cridem des d'aquí als Ministres i Consellers que no esperin a les properes eleccions ni al nou Estatut i pensin en els músics a més d'en els vots.

Radiat el 25 de setembre de 2005

19.10.05

Hola, bon dia!
Estava avui fent un repàs de fotografies per preparar el blog i he anat a parar a una de fa uns anys, pocs dies després que anéssim a tocar a la Catalunya Nord. Allà vam fer un "llevat de taula". Us ho explico. Després de les sardanes del migdia van dividir la cobla en dues, just a l'hora de dinar. Una de les dues semi-cobles va anar a peu pel poble, parant davant les cases on els oferia una petita serenata. L'altra, feia el mateix, però per les cases dels afores, a dalt d'un remolc. En ple estiu i a ple sol, passejar en un tractor i anar de casa en casa a 200 m. l'una de l'altra acaba fent una gràcia de nassos. Això sí, a totes et donaven el traguet i les pastes. Músics de més edat que jo en podrien explicar moltes d'aquestes. Per cert, a la nit en un altre lloc fèiem una audició i el contrabaix no sonava gens. Amb el sol la fusta estava resseca i "muda". Aquell dia sense saber-ho s'hi va jugar l'instrument.
Bé, un altre dia us parlaré d'això de tenir els músics al sol.
Fins una altra.

Radiat el 18 de setembre de 2005

Bon dia. Aquí Vilapou, el de les escales. Em vaig assebentar que el diumenge passat vau esmentar el meu blog, però no ho vaig poder sentir perquè estava tocant, i si no estic tocant l'onze de setembre al migdia, potser que em retiri. Però, per cert, sabeu el que és trobar un substitut, un "bolo", l'onze de setembre? Vaig viure la recerca i captura de contrabaixista per 4 (sí 4) audicions d'un onze de setembre de fa uns anys. Com a màxim trobàvem combinacions per a dues. Al final ens van donar el telèfon d'un noi que feia clàssic i mai havia tocat sardanes. La veritat és que el van ben enganyar. Amb tota la seva bona fe i els dits plens d'esparadrap, va aguantar estoicament les quatre audicions mentre jurava que mai més tornaria a tocar sardanes. De ben segur que ho ha complert, però aquell dia va treure una cobla i quatre pobles d'un bon problema. Potser hauríem d'anar pensant en una cobla amb dos o tres reserves a la banqueta per poder fer alguns canvis durant la jornada. Des d'aquí el record i l'agraïment al company músic.
Apa, fins una altra!

 
més vilapou - by Templates para novo blogger